Aquests dies estan citats a declarar davant la justícia 15 científics que van protestar fa un any a Madrid davant el Congrés dels Diputats. Fa temps que els governs van proclamar l'emergència climàtica, però les emissions d'efecte hivernacle segueixen pujant. Cansats de fer informes que adverteixen que el temps de reacció s'acaba, els científics van alçar la veu. I això, ja ho sabem, té un preu.
Ho recordam mentre a Menorca les carreteres comencen a fer goig a nivell de paisatge. La pluja fina i repetida dels mesos anteriors (quina sort, veient la sequera que pateixen no gaire enfora), l'allargament de les hores de llum i unes temperatures més suaus, han activat els mecanismes de la primavera.
Les voreres de les vies rodades, lliures des de fa anys de les fumigacions que tot ho enverinen, mostren ara les primeres floracions i la diversitat que s'observa indica una riquesa d'espècies que procuren fer-se atractives en colors, olors i formes diverses.
Hi ha qui es queixa perquè algunes parets seques laterals s'omplen de vegetació, però aquest és el procés natural en un temps on els pagesos ja no es poden permetre dedicar les hores d'abans a mantenir a ratlla la vegetació espontània, que sempre reivindica el seu dret a ser-hi també.
Els sistemes mecànics que s'usen a Menorca per a mantenir lliure l'espai on passen els vehicles, permeten controlar els nombrosos quilòmetres que cal desbrossar anualment, però no serveixen per mantenir sempre vistes les parets. A l'altra banda hi sol haver bestiar i qualsevol actuació s'ha de fer amb cura per no generar descontrols.
Com que la màquina trituradora capola la part que guanya volum cap a la carretera, en ocasions es produeix una elevació de mates, ullastres i altres espècies supervivents en aquestes zones marginals. Una progressió que de vegades fa efecte túnel (cosa que a alguna gent li agrada i a altra no) però que també té la positiva conseqüència d'evitar que els ocells creuin la carretera al mateix nivell que els vehicles i morin a centenars cada any per col·lisions involuntàries.
En aquest paisatge, que va mostrant l'evolució del temps i de les activitats que s'hi fan, va guanyant la presència de les flors de groc pàl·lid de les vinagrelles, una planta introduïda i molt invasora, amb una destacada capacitat de desplaçar altres espècies pròpies de l'espai. El seu increment, per més que puguin afegir estètiques taques de color, no és un bon símptoma per a la biodiversitat de l'illa.
Per contra, aquest hivern els autobusos van més plens que mai, gràcies a la gratuïtat del transport públic. Una molt bona notícia, perquè si les renovables només serveixen per afegir-se a les fòssils -i així mantenir la patologia del creixement sense límits- mai podrem reduir l'activitat de la central tèrmica ni les seves negatives emissions. D'això es queixaven també els científics a Madrid. De manera que els bussos plens són una de les millors imatges de la transició energètica real.
Una transició que necessita regulació que eviti abusos. Menorca se n'està sortint bastant bé, si es compara amb la conflictivitat que a moltes zones de la península hi ha entre renovables i territori. La zonificació i els criteris constructius que s'han incorporat a la normativa, així com algunes mesures compensatòries, permeten aquí una major convivència entre unes instal·lacions necessàries i uns paisatges estimats.
La primavera és sinònim de revifada de la vida i la vida serà més bona si no generam tant de fum per fer electricitat. Amb això disminuirem a la vegada l'abocament constant de clor que estem enviant tot l'any al port de Maó, i que acompanya l'aigua usada en circuït obert per refrigerar els motors de la central.
Aquests dies també s'ha fet públic que 120 advocats britànics han firmat una declaració on es neguen a representar empreses amb nous projectes de combustible fòssil ni a actuar com acusació contra activistes del canvi climàtic. La ciutadania, des de molts vessants diferents, s'està movent davant un dels reptes més grans que ha afrontat la humanitat.
Hi ha més vida silvestre a les voreres de carreteres i camins ara que fa 25 anys, quan es flitaven amb herbicides. La negror que s'observava dies després, i contra la que es va lluitar durant molts anys, s'ha substituït per un festival de flors. Encausar els científics que alerten del canvi climàtic és com tornar a fumigar les carreteres. S'han de seguir sumant esforços per superar positivament aquests episodis.
