Territori hostil

Per A o per B, costa molt fidelitzar esdeveniments d‘una certa ambició. Resisteixen els runners de litoral i alguna altra cosa. No massa. El discurs fàcil i autocomplaent de pilotes fora és conformar-nos en pensar que som poquets, que no hi ha vols...

Noticias relacionadas

El kit de l’estiu

Más noticias relacionadas

La crua veritat, però, és que la rebuda inicial a aquestes iniciatives és, moltes vegades, un pèl massa hostil. En general. Sembla que tot molesta algú. La queixa es dispara massa fàcil. El nivell de paciència i proactivitat amb algunes accions que se surten del folklore i la petita escala és molt baix. De nou impera el sistema mètric menorquí. Del Lazareto Festival el primer que es van sentir van ser dures queixes. Cadascú jutjarà si n'hi havia per tant, però el marge que es dona a determinades novetats és ínfim. Hauser & Wirth també ha rebut.

No hem de posar la catifa vermella ni donar carta blanca a ningú. Tampoc fer vestits a mida. No hem de ser Villar del Río rebent Mr. Marshall. Però fa coseta veure com els organitzadors d'un festival d'estiu comencen la primavera sense poder concretar-ne la ubicació perquè hi ha una norma en tràmit que ha divulgat el Consell just quan s'anava a anunciar el seu programa. Massa casualitat. Sí, ens hem de fer valer com a destí turístic de qualitat (o igual no, ja m'he perdut amb açò) i, sí, hem d'exigir que qualsevol activitat sigui segura i respectuosa amb els veïns i l'entorn, però la qualitat també la dona la serietat. El respecte i la seguretat també els mereix qui ve de fora. És trist convertir-se en un silenciós territori hostil, tranquil però avorrit.