TW

Aquesta setmana m'ha tocat revisió de la vista. De tant en tant, m'agrada anar a ca l'oculista per comprovar com estan els meus ulls i saber que segueixen bé de salut. Tantes hores davant la pantalla i el pas inexorable dels anys passen factura, no falla. Com diu un bon amic, que bé que estem quan estem bé i tenir bé la mirada, entre d'altres coses, és més necessari que mai. Els especialistes en relacions internacionals fa dies que ens avisen que hem entrat en una era de policrisi amb l'escalfament global, les pandèmies i l'aparició d'una nova forma de guerra freda. Només ha faltat que s'enfonsi un banc a Suïssa, la referència de solidesa financera per antonomàsia, per fer un suma y sigue a la llista. El món no passa precisament pel seu millor moment i la neutralitat o la imparcialitat, són valors que cotitzen a la baixa.

Noticias relacionadas

Estem cada dia més empesos a triar bàndol encara que no vulguem perquè es produeixen tants xocs al nostre voltant, que fer l'estruç i auto convèncer-nos que la cosa no va amb nosaltres, ja no serveix. Malauradament, cada dia resulta més habitual sentir en qualsevol conversa allò de que «jo passo de la política i sobretot dels polítics». Estem pràcticament a dos mesos d'unes eleccions i    segurament faci mandra pensar que torna l'època de les promeses impossibles. Tot i això, deixar que l'abstenció sigui la formació guanyadora, sempre és un mal negoci. Cal alçar la mirada i guaitar al nostre voltant per recordar-nos que fer que passin o no passin les coses, depèn sempre de nosaltres mateixos. L'estratègia de pensar que algú enterrarà l'últim no ens convé perquè no va enlloc.