Quan era adolescent, hi havia una sèrie protagonitzada per un personatge amb vestit verd que es deia Capità Enciam, on tot parodiant als superherois de capa i espasa, construïa un discurs sobre les bondats del reciclatge i una llista llarga de temàtiques relacionades amb la natura, l'energia o l'aigua entre moltes altres qüestions. Aquella emissió em tenia enganxat davant el televisor, entre altres coses, perquè coneixia l'actor que hi havia al darrere, en Pep Parés, que era veí del meu poble. El seu lema era «els petits canvis són poderosos», una frase que avui dia podria semblar-nos extreta d'un llibre d'autoajuda perquè no ha perdut vigència.
El discurs de la sostenibilitat, del quilòmetre zero o de la transició energètica, són molt bonics damunt el paper, però tots sabem que comportaran canvis d'hàbits no sempre agradables i també més d'un sacrifici. Moltes vegades parlem d'ells com temes a tenir en compte en un futur, quan més aviat són per abans-d'ahir. El que no val és tenir la consciència tranquil·la, cal ser ferms també perquè si no passem de les paraules als fets, no avançarem mai, ni que sigui amb petites passes. Com escrivia l'altre dia el periodista Jordi Juan al seu editorial de «La Vanguardia», a Europa anem per davant en la croada per la descarbonització i podem sentir-nos orgullosos, malgrat que els Estats Units o Àsia emeten molt més C02 que nosaltres i fan que les seves empreses, en conseqüència, siguin més competitives.
La paradoxa és que Europa consumeix cada cop més gas americà que es fa, en part, amb el sistema de fracking que aquí rebutgem. Vivim en una societat cada vegada més contradictòria on volem i dolem, avançant moltes vegades en cercle.
