El dia zero és un recurs que usam per plantejar-nos una nova etapa, iniciar un nou camí, arrancar nous propòsits. Però fa uns anys, a Sud-àfrica, van emprar el Dia Zero per un important repte ambiental.
Passaven per una sequera molt persistent i Ciutat del Cabo afrontava un seriós risc de deixar sense aigua a milions de persones, situació que hauria implicat una emigració massiva. Els governants van tenir la idea d'anunciar quin dia concret estimaven que es quedarien sense recursos hídrics, i el van anomenar zero.
Es va posar així en marxa una campanya informativa que explicava que l'aigua s'acabava de veritat, i s'aplicaven restriccions, obligacions de comptadors i noves tarifes. Però també enginyoses promocions artístiques dirigides a combatre el malbaratament (com ara cantants que escurçaven les seves cançons).
La definició del perill imminent en una data propera i clara va provocar una reacció general, de tal manera que el consum habitual es va reduir a la meitat. Les emocions individuals es van convertir en una experiència col·lectiva. La data fatídica es va anar ajornant, fins que les beneïdes pluges van tornar a omplir els embassaments, a regar els camps i a omplir de verd els entorns.
Fixem-nos que en el cas descrit el dia zero no era només el final del benestar (tenir aigua disponible), sinó també el principi d'un trajecte fosc (viure sense aigua). Hi ha antropòlegs que diuen que els humans només reaccionam quan el perill és imminent.
Potser per això no serveixen aquestes fites que es solen acordar a les cimeres mundials, segons les quals en 2050 hem d'haver aconseguit determinats percentatges, o que en 2100 no hem de superar alguns graus d'augment de temperatura. Poca gent es sent concernida per perills que, sent molt reals, esdevenen massa llunyans.
No tots els camins futurs són pitjors. Aquesta setmana hem arribat al final de la reducció de llum solar, de manera que les jornades seran cada dia un poc més clares. Això coincideix amb la bona notícia de l'acord de Montreal per mirar de frenar l'enorme pèrdua de biodiversitat que s'està donant a nivell mundial.
La transformació dels hàbitats, l'ús constant de pesticides, la contaminació atmosfèrica o les extraccions massives són problemes que estan superant la capacitat de moltes espècies i que fan necessària un política molt més activa. L'acord pres a nivell internacional es basa en promoure la protecció del 30 % de les superfícies terrestres i marines de cara a 2030. O sigui, uns percentatges concrets en una data més propera.
Avançar cap aquests objectius no serà res fàcil, però resulta imprescindible perquè no vagin col·lapsant ecosistemes sencers. Cada peça té la seva funció i ja n'hem perdudes moltes en la senda del fals progrés. Caldrà imaginació, coratge i suport social, perquè un sac buit no s'aguanta dret.
Un sac que cal omplir també de bones energies que no es compren amb targeta de crèdit. La societat moderna, els joves i els no tan joves, mostren malalties derivades de la separació excessiva de la part natural de cada ésser viu. Alguns experts parlen de la necessitat d'alimentar-se de coses belles.
A Menorca, tenim la sort de tenir a l'abast moltes possibilitats d'alimentar-nos en aquest sentit. Ara l'illa és a disposició de la població resident. Emociona veure la quantitat de gent que passeja pel litoral i torna als vehicles havent recollit plàstics de la vorera. Un gest anònim, motivat només per un compromís intrínsec, que omple consciències i esperances.
El pròxim estiu, una quantitat significativa de jardins que eren de gespa molt consumidora d'aigua, seran de tipologia mediterrània, amb la bellesa de les realitats integrades.
En el 2023, més gent consumirà productes de l'illa fets sense pesticides i aprofitarà els canals, cada vegada més freqüents, que permeten accedir-hi a preus no elitistes.
Alguns empresaris es plantejaran un servei que combini el transport públic gratuït amb un servei de bicicletes elèctriques per anar a les platges. I podran carregar les bateries amb l'excedent d'energia que les plantes solars en construcció generaran a les puntes de migdia.
Augmentarà la participació a voluntariats i s'incrementarà la reflexió social per no deixar-se manipular per missatges interessats. Disminuirà això d'estar enamorats dels barrots de la pròpia gàbia.
L'èxit en l'estalvi d'aigua del cas de Sud-àfrica no va quedar exempt de crítiques. El sector turístic va protestar, perquè advertir que et pots quedar sense aigua afecta negativament al turisme.
Que el zero sigui el final o el principi, dependrà de cadascú. Bon 2023.
