Un altre any sense cap estrella Michelin a Menorca i això que enguany estem en plena promoció per la Regió Gastronòmica Europea. No havia seguit mai cap cerimònia d'entrega d'aquests premis tan cobejats per l'star system restaurador, però el fet que aquest any es pogués seguir en directe a través d'streaming, em va permetre tenir-ho en segon pla mentre feia altres coses no menys importants.
Més que la cerimònia en si (n'he vist de més entretingudes i també de pitjors), tot plegat em va recordar com quan a casa sonava de fons les veus del sorteig de la Loteria, que m'imagino que ja deuen estar fent els primers assajos. Sí que vaig aixecar la cella quan va sonar Mallorca i Eivissa amb el Fusion 19 l'Etxeko per allò que els tenim propers, pensant que tal vegada, aquest any sí.
Tothom sap que els amos d'aquesta famosa guia i els seus inspectors no semblen disposats a renunciar a aquesta tendència de premiar gairebé per sistema els nous projectes dels cuiners ja consolidats o mantenir a la llista negra restaurants que tot el sector, pensa, es mereixen més. I més gent sap encara que menjar bé o molt bé i tenir estrelles, no té res a veure.
Aquest dilluns la premsa gastronòmica s'afanyava a fer els seus vaticinis, com passa també amb els Oscar i per exemple, el periodista Carlos G. Cano de la Cadena Ser, que va estar entre nosaltres al darrer Congrés de Periodisme Gastronòmic celebrat al mes d'octubre, posava a Menorca entre la seva selecció de candidats a endur-se amb l'estrella per Sa Pedrera des Pujol d'en Dani Mora. No ha pogut ser i no passa res. Aquí ja sabem que tenim el cel estrellat encara que els inspectors no el mirin.
