Llegeixo amb alegria que en Pau Sintes s'ha emportat el guardó a millor jove xef europeu en el concurs de regions europees de gastronomia. Estic molt content per ell perquè és una persona preparada que ha demostrat les seves habilitats no només darrere els fogons sinó darrere el micròfon perquè va haver d'explicar davant el jurat la seva recepta d'albergínies plenes en anglès i ho va fer amb la seguretat que cal per anar avui dia pel món.
Que un plat tan nostrat com aquest hagi aconseguit convèncer que som mereixedors del premi, és molt més important del que ens pensem perquè vol dir que projecta uns valors i una cuina d'aprofitament que lliga amb l'essència de Menorca. Tot i que la llagosta tingui la fama que té, els carabassons i les albergínies sempre m'han donat la sensació que són uns dels productes més identitaris que tenim. Són productes senzills que s'han anat heretant i transformant amb plats que són un homenatge als nostres avantpassats quan no es lligaven els gossos amb llonganisses. A nivell personal, un dels plats més humils que recordo haver conegut són les arengades al cop de porta. Un plat lligat a la senzillesa del producte i de l'elaboració. Les instruccions eren fàcils. Agafem l'arengada i l'emboliquem amb un parell o tres de fulles de paper de diari. Col·loquem l'embolcall al llindar d'una porta robusta i la tanquem amb compte, vigilant de no trencar-la. Desemboliquem i si ho hem fet be, l'arengada ha quedat escatada, traiem la panxa, separem els lloms de l'espina. Esfilagarsem els lloms i tirem pel damunt un raig de vinagre de vi per tal de matar un xic la salabror. Ceba crua i un porronet de vi faran la resta.
