Exigències sense posar fil a l'agulla

Aquests edificis en desús, uns dels tants del Parc, n'ofereixen una imatge molt degradant. Menys evident resultava, fins que alguns banyistes van patir dolorosos impactes al dit petit del peu, la presència de morts (neumàtics plens de ciment) enterrats al fons marí des Grau des dels temps en què l'anarquia a la costa era tolerada per haver-hi menys passió nàutica i consciència ambiental. Fins fa uns dies, els morts, que també deuen degradar, romanien intactes, ignorats per l'administració del Parc.Ha estat el col·lectiu d'amarristes qui els acaba de retirar, açò si, més preocupats de no trepitjar el call de cap funcionari que de la logística mecànica.

Noticias relacionadas

Ous, oli, salses, història i ficció

Más noticias relacionadas

Ni morts enterrats ni apartaments inacabats mereixen dels responsables del Parc l'atenció i el cel que sí que ha merescut l'agulla de la geganta de Mongrofa que va instal·lar l'artista Nuria Román. Ordenar la seva retirada apel·lant a la degradació de l'entorn quan a moltes platges s'han de saltar tovalloles per poder circular a l'estiu és una broma.

Darrerament, la gestió de la costa genera moltes contradiccions com aquesta, sorpreses, dificultats i maldecaps a gent de bona fe. I no pot ser. Cal ordre i control (d'amarristes, artistes i tothom) però no a cop de denegacions extemporànies, amenaces per burofax i exigències inassumibles, sinó amb mà estesa, agilitat i col·laboració reals. La gestió de l'espai públic sensible no ha de ser implacable i freda per imperatiu legal quan, alhora, la deixadesa geganta de l'administrador li impedeix posar fil a l'agulla per retirar elements molt més degradants que una obra d'art. Qui només és exigent amb els altres no té massa autoritat moral.