Si algú té set de coneixement, en aquest llibre hi té una font fantàstica. Si en voleu gaudir, això és el millor que tenen els llibres i la seva lectura, gaudir-ne, cal que aneu glop a glop perquè el líquid de la saviesa o, si més no, del coneixement, penetri, us penetri ben endins per tal de quedar-ne satisfets.
Que no us espantin les seves 595 pàgines de l'edició de Debolsillo en castellà (ed. Siruela), més de 60 són agraïments, bibliografia, índex..., o bé les de l'edició en català (Columna), que en té 447 de les que una cinquantena també son a part del text bàsic.
Parlo de les dues edicions perquè, pecador de mi, he llegit les dues. No soc tan lletraferit com podríeu pensar i crec que en contades ocasions m'ha passat un cas com aquest de llegir en poc temps dues vegades el mateix llibre. Té una explicació.
En una visita a casa uns amics em van parlar emocionats del llibre en qüestió, no van parar fins a convèncer-me que m'emportés el seu exemplar en català que l'havien llegit els dos a l'hora per circumstàncies de la vida, i n'estaven impressionats.
En llegir-lo em va semblar com si fos l'original. Quina traducció més bona! Anava a dir perfecta, però no soc lingüista i no m'hi atreveixo. Com em passa en els llibres que m'interessen, m'agrada llegir-los amb el llapis a la mà i anar subratllant el que vull recordar. En ser un llibre deixat (soc dels que els tornen) no podia marcar res i em vaig decidir per comprar-me l'edició en castellà, o sigui l'original on em sentia lliure per treballar la lectura a gust. Fantàstic! En fer una segona lectura va ser per a mi un avantatge, perquè recordava el llegit i en descobria encara més punts d'interès que anava marcant i remarcant sovint.
En el subtítol i diu: «La invenció dels llibres al món antic». Val, bona reflexió, però jo crec que és molt més que això, perquè a través de la història dels llibres l'autora fa un recorregut per les civilitzacions grega i llatina que encadena amb la nostra actual herència cultural i endemés amb un vocabulari planer i ple de simpatia, diguem-ne d'humor intel·ligent.
El que jo m'he comprat duu una faixa que diu que ja se n'han venut 500.000 exemplars! M'ho crec perquè són varis els que en veure'm amb el llibre a la mà m'han dit: boníssim!, quina meravella de llibre, etc., així doncs no m'estranya que hagi obtingut mitja dotzena de premis, no d'aquells premis que són pensats per vendre més, sinó premis de professionals que no van lligats a l'economia de les vendes i sí com a reconeixement de la qualitat del llibre.
Tot el llibre és una aventura al voltant dels llibres, però una aventura amb moments trepidants i plens d'emocions. Diu la ressenya del Diari «Le Monde»: «Con una escritura jubilosa, ‘El infinito en un junco' transforma los hechos históricos en un viaje picaresco, tan colorido como lleno de referencias». Exacte, és això el que el fa fins i tot divertit.
«Però, sobretot, aquest llibre és una fabulosa aventura col·lectiva protagonitzada per milers de persones que, al llarg del temps, han fet possibles i han protegit els llibres: narradors orals, escribes, il·luminadors, traductors, venedors ambulants, mestres, savis, espies, rebels, monges, esclaus, aventurers... Lectors de paisatge de muntanya a la vora del mar, en capitals on l'energia es concentra i en els llocs més apartats on el saber es refugia en temps de caos. Gent normal i corrent de qui en molts casos la història no en registra els noms; aquests salvadors de llibres són els autèntics protagonistes d'aquest assaig» De la contraportada de l'edició en català.
Ja sé que trobareu un munt de noms històrics, però, de veritat, no us distrauran del fil de l'obra, en tot cas us enriquiran encara més. Ho dic perquè hi ha lectors que s'espanten en veure noms d'erudits i savis que els fa pensar que tanta saviesa no fa per ells. No us equivoqueu en aquest cas, perquè hi ha un munt d'anècdotes divertides i d'altres de punyents que, afegides al vocabulari planer, no són destorb i el que són és una bona ajuda.
Els primers que me'n van parlar no eren llibreters, dic això perquè degut al meu antic i permanent ofici no penséssiu que és un llibre només per llibreters. Clar que n'he gaudit doblement, però difícilment trobareu un llibre que parli de cultura tan divertit i això val per tothom.
Em sap greu haver trigat dos anys a parlar-vos d'aquest bon llibre, que jo he llegit fa poc i que molts potser ja l'haureu llegit en veure aquest escrit, però potser això us animarà, com jo he fet, a una segona i fructífera lectura.
M'encantaria haver-vos convençut, val la pena.
