Suposem que tenim es tap posat a sa pica i hem tingut el descuit de deixar l'aixeta oberta. Quan ens adonem, l'aigua ja vessa dels escuradors en forma d'àmplia cascada. Per posar fi al problema i resoldre definitivament la desgraciada situació, és de lògica pura que cal tancar la font, el sortidor del líquid... l'aixeta!!
No tindria cap sentit posar un poal on cau l'aigua, un recipient amortidor no serveix absolutament per res, ja que aquesta seguirà fluint i no evitaries que una part del cabal continuï caient a terra, s'estengui per tota la cuina i al poc temps, si bades, tindràs una inundació per tota la casa.
Fa dècades els erudits van començar a vaticinar els desgraciats efectes de les variacions del clima i els estan encertant, cada vegada son més virulents ocasionant víctimes, paisatges desolats i enormes danys materials. Per posar-hi fi i revertir aquesta calamitat, no és suficient situar un poal per mitigar i reduir-ne l'impacte.
Atès que no hem tancat l'aixeta persistim en rajar l'aire de gasos i omplint l'atmosfera de pol·lució, i a demés seguim defecant residus de tota casta als rius, mars i oceans, provocant el seu escalfament i acidificació, tot junt estem empitjorant tant el desordre, que el Planeta està experimentant la taxa d'extinció del món animal i vegetal i la pèrdua de condicions de vida saludables per als humans, més ràpida de tota la Història.
Però en tost de tancar totes les fonts d'infecció ambiental que sigui factible, el Planeta continua atrapat en l'ortodòxia econòmica de consumir més de tot i produir més de tot. Les mateixes autoritats globals que declaren l'emergència climàtica, segueixen la doctrina fonamental del creixement del PIB anual, quan aquest és el causant principal del deteriorament del medi.
És cert que s'estan duent a terme planificacions i dissenyant plans, que es dediquen recursos a l'economia verda i al canvi de model energètic, però no és suficient. La via elegida no és la contenció, sinó que segueix elegint el credo de l'alça anual del desenvolupament econòmic com a forma de mesurar el benestar, a pesar que ha mostrat ser una bomba de rellotgeria.
I no tan sols no tanquem l'aixeta devastadora de l'augment quantitatiu de les magnituds econòmiques, sinó que en els territoris conservats rics en paisatges verges, incrementem de forma massiva el cabal turístic i el consum de la natura, es a dir, fem créixer els dos indicadors que produeixen el 80% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle: la mobilitat terrestre, aèria, marítima i la producció d'electricitat.
Les companyies de transport aeri i marítim són ara les que decideixen quants visitants poden venir a Les Balears (a Menorca 800.000 només en juliol i agost) i Costas i Autoritat Portuària -que continuen sense estar sota el control de Govern i Consell- segueixen planificant i adequant infraestructures de desenvolupament en ports i aeroports.
El turisme és enriquidor i per descomptat que no es tracta de renunciar al principal motor de l'economia menorquina, emperò precisament perquè continuï essent-ho, cal no fer llarg, comptabilitzar els danys ambientals, moderar i retallar l'activitat dels sectors més negatius o que aporten menys benefici.
Aquestes setmanes estem comprovant que el model actual està sobredimensionat respecte a la vulnerabilitat del nostre territori, començant pels recursos hídrics. Queda clar que com ja fan a altres indrets, toca frenar, posar límits, tot veient-los com una millora del model turístic i de la qualitat de vida i una assegurança pels recursos naturals. A Menorca és relativament fàcil establir controls bàsics, (cotxes, lloguer turístic, creuers, transport marítim i aeri) i segons diuen els que hi entenen, amb menys visitants podem mantenir el mateix nivell de riquesa.
I no es cregui no tot ha de ser malparlar de les autoritats, els ciutadans/es de a peu tenim molt a fer, tots som part de la solució. El canvi ha de venir també des de baix, amb un profund canvi cultural en les maneres de viure, cada petita acció és valuosa, des de no utilitzar el cotxe per trajectes curts, beure aigua no embotellada, implicar-se en la recollida selectiva porta a porta o reduir el consum d'aigua i energia en les nostres cases...
En definitiva fora bo fer cas a la saviesa popular i «no treure es peus des llençol», refrenar la venda i el consum del producte Menorca i no extralimitar-nos amb el nostre estimat petit país.
