A «Stranger Things» (Netflix), sèrie de la qual s'ha estrenat una notable temporada 4, conviuen al mateix temps dos mons. El món normal i el món del revés. Els dos tenen els mateixos carrers, cases i rotondes, però amb ambients i habitants ben diferents. Al món del revés hi ha criatures tenebroses i un aire carregat, és fosc, llefiscós, inhòspit, violent.
A Menorca ens hem acostumat al nostre propi «Stranger Things», amb dos mons temporals. Un plàcid, que sol durar uns deu mesos, en què hi ha autobusos suficients perquè els nostres fills vagin d'excursió de final de curs i de festa, en què la carretera no és un formiguer, s'aparca a la platja sense fer una gimcana, no fa falta dir a la veïna que et vagi regant les plantes si has d'anar a urgències i a la cua del súper no es descongelen les croquetes. I un món del revés d'uns dos mesos en què tot açò es capgira, inhòspit, perillós, dens, tèrbol, amb criatures (turistes encantadors, benvinguts tots ells) en quantitats tenebroses. El necessitam per viure, però és així.
A la sèrie la traumàtica connexió entre mons, l'aparició al món normal de les criatures, es fa per portals que s'obren a llocs inesperats. A Menorca el portal solia estar, fins ara, identificat i sota control: l'Aeroport al juliol i l'agost. Per açò estàvem preparats i conscienciats. Però enguany el portal del món del revés s'ha obert a les totes abans del que és habitual i s'ha desfermat a l'Illa una mena de pànic caòtic.
Falten tota casta de professionals públics i privats. Negocis i serveis no donen l'abast. Tothom va desbordat. L'esperada desestacionalització sembla que ha arribat de forma inesperada per agafar-nos a contrapeu en un context peculiar i complex. No estàvem preparats, ni logísticament ni psicològica. A «Stranger Things» combaten el seu món del revés amb extraordinaris poders mentals paranormals. Aquí, al nostre, les armes mentals per a normals són ordinàries: molta paciència i repetir que «s'agost serà espantós». La veritat és que fa por. La sèrie també, però molt manco.
