Radaritis

No hi ha com posar un radar a la carretera perquè els conductors facin cas de les normes de circulació. No falla. El nou que han instal·lat al carrer Quatre Boques davant el Poliesportiu Municipal de Maó fa que la velocitat s'hagi reduït dràsticament i tots els vehicles redueixin el seu pas al que els marca el senyal de trànsit. Sembla un miracle, però no ho és. Així som els conductors i en general les persones d'aquesta banda del mediterrani. Al pàrquing de l'escola de la meva filla no hi ha radar, però també hi convindria una mica d'ordre. De fet, seria un lloc ideal per fer un estudi sociològic de com eduquem els nostres fills amb el mal exemple de no saber respectar les mínimes normes que ens donem entre tots els usuaris que hi hem d'anar a diari. L'escola ja ha fet el gest de posar cartells avisant, però sembla que no hi siguin. Aparcar el cotxe en doble fila, envair espais reservats per minusvàlids o no seguir l'ordre que marquen les fletxes passa dia si, dia també. El mateix cas amb els que permeten que el seu gos faci les seves necessitats impunement a la via pública en un problema que es va eternitzant. La lluita dels ajuntaments contra aquest problema s'ha aguditzat tant que a Catalunya ja hi ha municipis que han passat a l'acció d'una manera més dràstica i després de fer una feina prèvia per disposar d'un cens dels animals mitjançant l'adn, analitzen els excrements per poder identificar de quin ca prové aquella desfeta. Són mesures policials complexes i costoses però efectives perquè identifiquen fàcilment l'infractor i permet sancionar-lo. No sé si hem d'arribar a aquests extrems però ens hauria de fer reflexionar en quin món vivim.