Pep Mir
Pep Mir

Redactor jefe del diario Menorca

Cafè, croissant i...

Nova dieta contra el desànim

TW

Dilluns acaba la pròrroga que molts s'han donat per aplicar els propòsits d'any nou. L'inici de les dietes ja acostuma a anar de dilluns en dilluns. Reduir el temps penjat del mòbil ha estat de moment complicat perquè s'han hagut de buscar a Google les dietes factibles. La pretensió de millorar l'humor i la relació amb els altres ha estat dificultosa per la mescla fatal de la síndrome d'abstinència dels primers dies sense tabac o greixos saturats i els cruiximents de dos dies d'esport domèstic, un cop ajornada la inscripció al gimnàs, és clar, a dilluns.

Noticias relacionadas

Hi ha una cosa que desanima més que desistir dels propòsits: posar tot el que està al nostre abast per aconseguir-los però quedar-se a mitges en el resultat. Fa un any teníem el propòsit de vacunar la majoria de la població per derrotar al virus i alliberar-nos de mascaretes, pors, la xerrameca monotemàtica, PCR i aïllaments. L'objectiu era el 70 per cent. Els percentatges van anar pujant com qui veu baixar les xifres de la bàscula o augmentar les sèries d'abdominals.

2022 arriba amb un 90 per cent de vacunats. Un exitàs. Però lluny de poder-ho celebrar, persisteixen el desconcert i la frustració. El ciutadà responsable ja no sap què fer més enllà de la loteria dels antígens preventius i l'obedient resignació. Amb una explosió rècord de contagis, la pressió hospitalària és continguda. És la dada que importa i ha d'alegrar per damunt d'incidències d'asimptomàtics vacunats. La millora ha estat molt evident amb les vacunes. És una situació nova. Així i tot, tornen velles receptes com les figuratives mascaretes al carrer, l'obsessió per xerrar de tancar escoles i els discursos oficials, reiteratius uns, contradictoris altres. Tal vegada, dic jo, convindria canviar una mica la dieta, ajustar els propòsits, perquè després d'un any de menjar gairebé només verdura i caminar dues hores al dia, hem baixat els nivells de sucre i colesterol, però els calçons encara ens estrenyen. I açò reconforta tant com desanima.