Assisteixo, estupefacta, a l’auge de l’extrema dreta a tota Europa. Quan el nostre vell continent encara no ha digerit la darrera guerra mundial ni l’horror de l’holocaust, sorprèn la desmemòria de tants, joves i no tan joves, a l’hora de revifar actituds, posicionaments, vexacions i discursos fàcils i demagògics sobre immigració, delinqüència, i suposades prebendes socials. Discursos que calen, fins i tot, entre capes de població que haurien de ser les més reticents als mateixos però que entronquen amb el vessant més populista del feixisme històric. I s’hi apunten a aquests discursos representants de partits que s’autodenominen demòcrates, tot caient, una i mil vegades, al parany de l’argumentació fàcil i reduccionista. Encara més, amb la pandèmia que ens assola a nivell mundial (ja hem vist què passa quan les solucions als problemes globals no es dimensionen correctament) els discursos més extremistes i negacionistes s’entrelliguen i hom confon on acaben uns i comencen els altres. Veritablement trist…
Passa la gent
De feixismes i pandèmies
03/12/21 3:59
También en Opinión
- El caso de un restaurante de Maó: «No podemos servir cenas porque no hemos encontrado personal»
- La frase más repetida esta temporada turística en Menorca: «Más gente, pero menos gasto»
- Un accidente con tres heridos obliga a cortar la carretera general durante dos horas
- Estas son las playas de Menorca que desaparecerán a finales de siglo
- Una colonia de cientos de aves altera la vida en la zona de Sa Farola