El biaix de l'etiqueta dels eslips

Seria bo que la llengua passés al segon grup, que fos apreciada i asèptica com el julivert. S'hauria de poder argumentar, i rebatre, sense biaix polític que la immersió lingüística vol compensar el desequilibri que hi ha als territoris en què castellà i català són oficials, pel fet que el primer té una potència tan aclaparadora a la majoria d'àmbits que, si no es fa res, acabarà devorant l'altre.

Noticias relacionadas

Ous, oli, salses, història i ficció

Más noticias relacionadas

Però la llengua no és neutra. Gens. S'empra desgraciadament per a moltes causes. És una arma principal de la tensió territorial a Espanya. Per açò, el que sol succeir és que una conversa sobre la immersió acaba més tensa que el sopar de Nadal del PP de Madrid. El biaix polític erupciona. Apareixen la Constitució, Puigdemont, la geografia de reforç («estamos en España»), falsos màrtirs, llegendes urbanes, venes patriòtiques inflamades, la llibertat tan de moda, l'independentisme, i els drets que cadascú invoca a conveniència. Trist. No hi ha opció d'un debat raonable, d'anàlisi sobre si funciona o no, si és el millor per als joves, d'aplicar només criteris pedagògics i lingüístics sense que hagi de decidir un jutge esbiaixat amb calculadora.

Mentrestant, aliens a la radicalitat visceral que vol determinar la seva educació, els fillets de llengua materna catalana juguen en espanyol, augmenten el ritme de barbarismes per hora i miren tan tranquils Pokemon a Netflix cent per cent en castellà, que és el mateix idioma de l'etiqueta dels seus eslips i de les instruccions del microones. Quina vessa tot.