Les regles de joc dels calamars

Noticias relacionadas

El kit de l’estiu

Más noticias relacionadas

S'ha de regular la publicitat. Clar. Per exemple, productes prohibits per als infants, com les apostes, no s'han de promocionar lliurement. Però no s'ha de fiar tot a açò. L'anunciada prohibició de la publicitat de menjar poc saludable dirigida a infants evidencia dues coses. Una, que els missatges minúsculs que surten a aquests anuncis convidant a menjar fruita i prescindir de l'ascensor, oh sorpresa!, no han quallat. Dues, que la batalla de la responsabilitat paternal es dona per perduda. L'esquerra política, amb la seva tendència habitual i exagerada a la tutela domèstica, assumeix que els menors tenen autonomia per dissenyar la seva dieta i, malgrat no tenir nòmina, decidir la compra al supermercat. Sembla que els pares han dimitit, no hi són, no exerceixen.

Amb anuncis en horari infantil o sense, un gelat sempre fa més gana que unes llenties. Qui ha de frenar els instints dels petits no ha de ser el govern, sinó qui hauria de controlar la gelera. Que a casa ningú apliqui unes regles de joc raonables per determinar que sí que es poden menjar calamars (una mica cars, per cert) però que no s'han de mirar a la televisió és el gran problema de fons de l'obesitat infantil, de la violència al pati de l'escola i de moltes altres més coses. La resta és apedaçar i tirar tinta.