Passa la gent

Abraçades post-covid

TW

Si una cosa ens ha robat la distància social imposada per la pandèmia ha estat el contacte físic amb els que no són convivents. Aquell preciós costum mediterrani de besar-nos quan ens trobàvem pel carrer, o en una reunió social, o quan acabaves de conèixer algú, es va esvair de cop i volta i encara no ho hem recuperat. De fet, et trobes amb persones que no has vist fa temps i no saps com saludar-les, perquè no goses «envair» el seu espai. I és possible que la por o recança de molta gent, després de tot el viscut, faci que la pràctica de l'abraçada i la besada sigui de les darreres coses en normalitzar-se.

Noticias relacionadas

L'altre dia escoltava per la ràdio que el govern de la comunitat valenciana havia regulat per llei que les persones ancianes residents a geriàtrics ja podien tornar-se a abraçar amb els seus familiars, amb mascareta i precaucions, això sí... I aquesta regulació pressuposa que porten molts mesos (any i mig!) sense poder-ho fer, amb tot el que comporta un impediment com aquest des del punt de vista anímic i psicològic per a persones tan grans i vulnerables, així com per als familiars que veuen des de la distància la soledat de la vellesa. Tota una «travessa del desert», des del punt de vista de l'afecte i la calidesa de la proximitat que tots i totes necessitem.

No sabem l'abast ni les conseqüències colaterals que aquest virus deixarà a la nostra societat, ni com ni quan recuperarem la vida pretèrita en totes les seves dimensions. Però deixeu que expressi el desig de restaurar, tot just es pugui, el tacte social i que l'epidermis ens torni a explicar històries de l'altra que només ella sap captar.