Amb doble, doble ll i doble rr, així calia escriure correctament el nom i cognom d'una de les cantants italianes més icòniques de la música pop que ens ha deixat per sempre aquesta setmana.
Estic molt d'acord amb tots els que afirmen que és impossible no moure els peus en sentir les cançons de la mítica Raffaella Carrà perquè, si bé no eren peces de museu per incloure al recopilatori del millor que s'hagi escrit a la història, a mitja humanitat ens ha fet riure i ballar en un moment determinat com si no existís un demà. I és que si la vida està feta precisament dels moments o de les experiències viscudes, com els agrada dir als de màrqueting, m'atreveixo a afirmar que la Carrà ha estat la reina en més d'una i de dues ocasions.
Aquesta setmana la recorden els mitjans de comunicació i es fan ressò quan l'any 1978 va venir a Menorca, per gravar una part de la seva famosíssima cançó «Hay que venir al sur» a la zona de Cala en Porter o el port de Maó. Llavors la nostra illa era escenari dels videoclips de les estrelles del pop dels 70 (també va venir Georgie Dann).
Quan avui dia el món es mou a ritme dels influencers que a l'estiu aprofiten per demanar als hotels rurals de l'illa per autoconvidar-se a passar uns dies a canvi d'una promoció mitjançant les xarxes socials, poso en qüestió el que vol dir ser influencer i si val la pena fer seguidisme com a ramats de bens sense cap mena de criteri. És aquí on apareix l'exemple de gent com la Carrà, que s'han llaurat una carrera musical i veritablement han influït en les nostres vides.
