A la vida apareixen problemes sobrevinguts, inesperats, que fins i tot un ha intentat evitar. Però a vegades succeeix el fenomen ara conegut com a «porter d'Eslovàquia». Un es crea un problema a ell mateix quan valdria més no haver-se mogut i no sap a qui reclamar explicacions (podria dissimular i assenyalar el sol) perquè la pilota és dins la porteria per un error propi.
Un exemple són les aglomeracions nocturnes a Ciutadella per Sant Joan. Hem promocionat l'Illa com a destí turístic, hem exigit moltes i barates vies per entrar a l'Illa, hem tolerat els creixents excessos a (totes) les festes, hem donat a conèixer al món aquesta luxúria... i ara tenim turisme d'excessos a les festes. En plena desescalada nocturna de final de curs, què podia fallar?
La cosa ve d'enfora i fins a enguany ningú no s'havia indignat massa. Els excessos dels altres, sobretot si són joves i turistes, no es veuen igual des del sofà, amb un iogurt i «El Hormiguero» a la tele, que quan un mateix, adult i resident, participava de la disbauxa, fent gins amb llimonada i cridant a les dues de la matinada al mig del carrer. Llavors no passava res, açò no molestava, eren festes per a tothom. Era tradició.
Les imatges preocupen més enguany pel virus. L'incivisme no respecta incidències a 14 dies. S'ha vist tota la pandèmia. Però el risc de rebrot as Pla és un afegit conjuntural. Els excessos amb turistes (no ho eren tots) ja eren un desastre quan sortien els cavalls. Alcohol, drogues i vandalisme treuen profit de la magnífica ocasió que els ofereix la consensuada relaxació de les normes, legals i socials, pròpia de les festes. Perquè les festes es van suspendre però no anul·lar. Tothom les tenia ben presents. Ara, en plena enrabiada, es demanen responsabilitats als polítics (fàcil i recurrent), a la pobre policia, a Baleària (limitar trajectes requeriria un estat d'alarma santjoaner, no?) o als anuncis de cerveses. També podem incriminar el sol si volem. Però la realitat és que entre tots ens hem marcat un gol en pròpia porta. Remunta ara!
