Dissabte que ve es compliran deu anys del moviment 15-M, resposta a les polítiques d’austeritat amb què es va afrontar la crisi de 2008, amb una llarga llista de damnificats, fins i tot amb més aturats que ara. Coincideix l’aniversari amb l’adéu de Pablo Iglesias, qui va liderar el traspàs del 15-M a la política institucional, amb una intensitat i una sobreexposició intencionada que ha accelerat la seva amortització. D’ego gegantí, es va creure capaç d’irrompre com el Cid a les eleccions madrilenyes per combatre uns altres indignats, els que aixequen cerveses en lloc de pancartes, amb els quals no s’escolten casseroles sinó crits de joves francesos que es netegen els vòmits amb fulletons de museus. Abans es demanava justícia social, ara llibertat de consum. És una altre tipus d’indignació.
Cafè, croissant i...
Deu anys i un Iglesias després
08/05/21 0:00
También en Opinión
- El hartazgo de los payeses del sur de Ciutadella: «Hemos tenido que llamar a la grúa para poder entrar en la finca»
- Una espectacular aurora boreal ilumina la noche de Menorca
- Fallece en el hospital el trabajador que cayó de un barco en construcción en el polígono de Sant Lluís
- El Migjorn sube a Tercera División
- ¿Sale a cuenta reciclar? Los millones que ingresa Menorca por la venta de la basura separada