Ahir, dins el súper, una persona em demanava «Idò, Maria, quan comencem a cantar?» «Gran pregunta! Ses ganes no hi falten...», li vaig fer jo. I és que, a més a més de la qüestió econòmica, que per a les persones que viuen d'això és cabdal, també hi ha la necessitat anímica de fer música dalt d'un escenari, d'entrar en contacte amb l'altre. La necessitat de fer allò que saps i vols fer per oferir-ho als demés. No es tracta només d'una qüestió mercantil. Es tracta també d'una forma de relacionar-te a través d'un llenguatge que cobra sentit quan s'estableix en el context que li és natural. Darrerament, quan he anat a veure algun concert o espectacle he notat que l'escenari desprenia una energia especial, molt més intensa que abans d'aquest malson, per les ganes acumulades de ser en viu sobre l'escena. I no és que sigui fàcil connectar amb la platea quan les màscares imposen una distància gestual desconeguda fins ara. És molt complicat percebre el feedback de la gent que t'escolta i et mira. Però, així i tot, resulta refrescant i pacificador poder tornar a l‘escenari.
Passa la gent
Fer música
24/02/21 0:49
También en Opinión
- Un restaurante de Menorca, entre los 100 mejores de España
- Residentes que viven en urbanizaciones de Menorca todo el año: «No lo cambio por nada»
- Un coche salta la valla protectora y vuelca sobre la vegetación en la 'general' a su paso por Alaior
- Seis negligencias sanitarias en Menorca aparecen en la memoria de El Defensor del Paciente
- La portavoz del PSOE pide disculpas por ir a una función escolar el día del pleno de presupuestos