Passa la gent
Fer música
Ahir, dins el súper, una persona em demanava «Idò, Maria, quan comencem a cantar?» «Gran pregunta! Ses ganes no hi falten...», li vaig fer jo. I és que, a més a més de la qüestió econòmica, que per a les persones que viuen d'això és cabdal, també hi ha la necessitat anímica de fer música dalt d'un escenari, d'entrar en contacte amb l'altre. La necessitat de fer allò que saps i vols fer per oferir-ho als demés. No es tracta només d'una qüestió mercantil. Es tracta també d'una forma de relacionar-te a través d'un llenguatge que cobra sentit quan s'estableix en el context que li és natural. Darrerament, quan he anat a veure algun concert o espectacle he notat que l'escenari desprenia una energia especial, molt més intensa que abans d'aquest malson, per les ganes acumulades de ser en viu sobre l'escena. I no és que sigui fàcil connectar amb la platea quan les màscares imposen una distància gestual desconeguda fins ara. És molt complicat percebre el feedback de la gent que t'escolta i et mira. Però, així i tot, resulta refrescant i pacificador poder tornar a l‘escenari.
También en Opinión
- Carrefour elige el lugar más céntrico de Maó para abrir su primer súper en Menorca
- Llegan con su barco a Maó y roban ropa en una tienda: la Policía Nacional los detiene
- La entrada de un frente pone en alerta a Menorca: tormenta, fuerte viento y temporal marítimo este fin de semana
- La nueva herramienta de la Policía Local de Maó para detectar el alquiler turístico ilegal
- El autor del intento de atropello a una mujer en el polígono de Sant Lluís queda en libertad