Ahir, dins el súper, una persona em demanava «Idò, Maria, quan comencem a cantar?» «Gran pregunta! Ses ganes no hi falten...», li vaig fer jo. I és que, a més a més de la qüestió econòmica, que per a les persones que viuen d'això és cabdal, també hi ha la necessitat anímica de fer música dalt d'un escenari, d'entrar en contacte amb l'altre. La necessitat de fer allò que saps i vols fer per oferir-ho als demés. No es tracta només d'una qüestió mercantil. Es tracta també d'una forma de relacionar-te a través d'un llenguatge que cobra sentit quan s'estableix en el context que li és natural. Darrerament, quan he anat a veure algun concert o espectacle he notat que l'escenari desprenia una energia especial, molt més intensa que abans d'aquest malson, per les ganes acumulades de ser en viu sobre l'escena. I no és que sigui fàcil connectar amb la platea quan les màscares imposen una distància gestual desconeguda fins ara. És molt complicat percebre el feedback de la gent que t'escolta i et mira. Però, així i tot, resulta refrescant i pacificador poder tornar a l‘escenari.
Passa la gent
Fer música
24/02/21 0:49
También en Opinión
- Detenida madre e hija por agresión y daños a otra mujer en un bar de Ciutadella
- Un excursionista belga aparece muerto en el Camí de Cavalls
- Ciutadella abrirá a las visitas el túnel de la Guerra Civil que conecta la Catedral con la Plaça Nova
- Que vecinos de Punta Prima estén tan sorprendidos porque la única iluminación...
- Joan Pons Torres (PP): «Menorca no se puede parar porque un señor se ha ido a Sri Lanka»