Ara que portem uns quants dies distrets amb l'antena posada a l'altra banda de l'Atlàntic, he pensat en la societat americana i la seva manera d'afrontar la vida. Així com els europeus som més de donar-li cent voltes a les coses i lamentar-nos de tots els mals que ens passen, els americans han estat sempre gent d'acció, gent d'encarar els problemes i del «give me solutions» com diu la Dra. Puig. Els americans tindran les seves llums i les seves ombres, però són cowboys de resposta ràpida, no hi ha dubte. Recordo un bon cap que havia tingut i que cada vegada que entrava al seu despatx em deia: «David, si véns amb problemes, no m'interessa, vine amb la solució». Aquella cantarella acabava tenint el seu efecte i suposo que més enllà de voler que no l'emprenyéssim gaire, feia aguditzar el nostre enginy. L'entorn actual de covid-19 sembla de braços caiguts esperant la vacuna, però hauria de ser tot el contrari. Fa uns dies llegia un article molt interessant sobre el món dels mitjans de comunicació signat per l'Estanis Alcover on es relativitzava el fet transcendental que pot suposar per a un periodista, escriure en un diari nacional de gran tirada en comptes d'un mitjà local. «Si el periodista passa d'un periòdic de proximitat a un de nacional, potser guanyi més i tracti qüestions d'interès més general, però perdrà l'oportunitat de canviar les coses» escrivia l'Estanis. I afegia que a les redaccions d'un diari local no hi hauria de faltar un rètol on es llegís «No us queixeu d'un problema nacional, proveu de resoldre'l localment» Aquesta hauria de ser la nostra actitud, a casa, a la feina, a Menorca i al món en general.
