El mar, la mar

Noticias relacionadas

No sé on acabarem…

Más noticias relacionadas

No em queixo. A l'eixopluc de ca nostra servem la vida i la salut, i la disciplina de tots com a societat, la responsabilitat compartida, m'omple de satisfacció i orgull. Sense oblidar ni un moment el patiment de tots els que lluiten a primera fila, tant de bo totes les ‘guerres' es lliuressin en les condicions d'aquesta.

I tanmateix, portem moltes setmanes tancats, i amb els hàbits capgirats, i amb rutines noves sobrevingudes. Personalment, crec que he superat la fase de novetat, la de cansament, i he entrat en la de resignació. I que si em diguessin ara que hem de fer encara més temps a casa ho encaixaria amb esportivitat. Per correlació, aquest pensament em porta a reflexionar si sabré apamar la llibertat quan la puguem retrobar. Ens sobrevindrà certa agorafòbia? Sabrem dosificar-nos per no posar en risc la salut de tots novament? La reentrada a la normalitat (i tant de bo pugui adaptar-se, finalment, a la particularitat de cada territori) comporta dubtes i comporta perills, de tota mena. Haurem de seguir sent igual d'exemplars en la gestió que en fem, individualment i col·lectiva, de la reactivació social. Si més no, espero poder veure prest la mar. Ai!