L’altre dia (i sense poder sortir del context que ens envolta, missió que esdevé inútil donada l’extrema anormalitat de la situació) pensava en totes les persones que viuen soles aquest confinament, o aquelles que el viuen només amb la seva parella (no pas en un context familiar una mica més ample), i en l’estranyesa d’una vida física socialment tan limitada. Pensava, per exemple, en parelles literàries mítiques, com ara Adam i Eva («Bíblia»), Robinson i Divendres (Robinson Crusoe), Alba i Dídac («Mecanoscrit del segon origen»), Emmeline i Richard («En el llac blau»), Tarzan i Jane… En tots els casos, succeeix quelcom que provoca que els protagonistes vulguin canviar el seu context vital per un altre socialment més heterogeni. I és que l’ésser humà tendeix a la vida social, som animals socials i ens necessitem mútuament, encara que a voltes entrem en conflicte amb el proïsme.
Passa la gent
‘Jo’ i ‘nosaltres’
15/04/20 0:49
También en Opinión
- Una espectacular aurora boreal ilumina la noche de Menorca
- Fallece en el hospital el trabajador que cayó de un barco en construcción en el polígono de Sant Lluís
- Recorrido de más de 30 metros, tras salida de vía con tres heridos en la ‘general’
- La trágica caída que ha dejado en estado crítico al trabajador de una náutica en Sant Lluís
- Alarma por un incendio en una cochera en Maó