L’altre dia (i sense poder sortir del context que ens envolta, missió que esdevé inútil donada l’extrema anormalitat de la situació) pensava en totes les persones que viuen soles aquest confinament, o aquelles que el viuen només amb la seva parella (no pas en un context familiar una mica més ample), i en l’estranyesa d’una vida física socialment tan limitada. Pensava, per exemple, en parelles literàries mítiques, com ara Adam i Eva («Bíblia»), Robinson i Divendres (Robinson Crusoe), Alba i Dídac («Mecanoscrit del segon origen»), Emmeline i Richard («En el llac blau»), Tarzan i Jane… En tots els casos, succeeix quelcom que provoca que els protagonistes vulguin canviar el seu context vital per un altre socialment més heterogeni. I és que l’ésser humà tendeix a la vida social, som animals socials i ens necessitem mútuament, encara que a voltes entrem en conflicte amb el proïsme.
Passa la gent
‘Jo’ i ‘nosaltres’
15/04/20 0:49
También en Opinión
- El caso de un restaurante de Maó: «No podemos servir cenas porque no hemos encontrado personal»
- El famoso actor que los vecinos de Es Canutells han visto en este velero de lujo
- La frase más repetida esta temporada turística en Menorca: «Más gente, pero menos gasto»
- La calidad de los hoteles de Menorca se dispara y la oferta de tres estrellas se pierde
- Cinco heridos leves en un accidente en el polígono de Maó