Aquest dissabte passat es van entregar els premis Goya de cinema. La pel·lícula d’Amenábar, «Mientras dure la guerra», que comptava amb 17 nominacions, no va sortir, finalment, tan guardonada com potser era d’esperar. Així i tot, és una cinta notable, amb un impactant treball actoral de Karra Elejalde i Eduard Fernández, principalment. Però no és aquest l’objectiu de la meva reflexió. Potser pot semblar-nos iteratiu que, novament, la nostra passada guerra civil sigui objecte de més cinematografia. Aquesta vegada, Amenábar enfoca el tema des del bàndol nacional i ens aboca com es va anar muntant la bastida i victòria posterior dels feixistes espanyols. Potser només volia contar la història des d’aquella òptica. O potser el moment actual i els esdeveniments polítics arreu d’Europa, i també a casa nostra, el van fer plantejar una mena d’al·legoria amb el nostre propi passat.
Passa la gent
Temps convulsos
29/01/20 0:25
También en Opinión
- Un calamar de grandes dimensiones sorprende a los bañistas en la playa de Son Bou
- Los parkings de Cala en Turqueta y Macarella se llenan en el primer día de los controladores
- El Consell abre 20 expedientes por alquiler turístico ilegal y trabaja en otros posibles 40
- Oleada de quejas por el semáforo de Ses Palmeres: 2.000 multas en tres meses
- La Policía de Ciutadella enseña el vídeo de la infracción a los que reclaman por las multas en Ses Palmeres