El risc de reciclar

La reconversió de la Sala Augusta en Conservatori ja ha trobat reticències i obstacles. Santiago pinta millor, de moment. Ara es qüestiona que un quarter des Castell es dediqui a un centre integrat d'FP. Algú ha tingut massa pressa per resoldre la incògnita del futur d'aquests mediàtics edificis, atès que avui només hi ha un anunci. No hi haurà projecte ni obres demà passat. Ànsia viva.

Noticias relacionadas

Ous, oli, salses, història i ficció

Más noticias relacionadas

Els instituts tenen motius per aixecar la veu, per la forma i pel fons. En la forma, el diàleg s'ha convertit en alguns assumptes en un tràmit feixuc per a l'administració, que es veu en la necessitat estètica d'explicar les iniciatives però no escolta. Perquè el que sent no li agrada i perquè ja ho té clar. Anunciar consens i després, en manco d'un trimestre, prendre una decisió, sense cap més conversa, és una falta de respecte o un excés de confiança. En el fons, no sembla lògic desplaçar alumnes d'ESO des Castell a Maó, per desplaçar al mateix temps centenars d'alumnes d'FP de Maó as Castell, i al centre del poble! L'omnipresent sostenibilitat salta pels aires. La proposta del centre d'FP al ‘Calbó' seria un estímul revitalitzador per a aquest centre, ja ben equipat, i la conversió de Bintaufa en un pool de l'FP, amb el Centre del Mar al costat.

Reciclar edificis pot ser bona idea en uns casos, però no en altres. El temps, els resultats i les factures determinaran uns i altres. Però d'entrada, el risc evident és que l'aposta per una segona vida d'algunes relíquies urbanes passi per davant de la funcionalitat dels projectes, que una cosa perjudiqui l'altra. I no precisament per estalviar temps i diners.