A la natura s’hi troben coordinacions que sorprenen. Sinergies poc previsibles però molt efectives. L’evolució, amb el seu ritme pausat però permanent, ha generat fenòmens que poden ser font d’inspiració per als humans.
L’escalfament progressiu de la mar està provocant tot una sèrie de reaccions en cadena. Un dels canvis s’ha traduït en que algunes tortugues marines han començat a posar ous a les platges de Balears. Al manco dues postes s’han detectat a Eivissa.
COM QUE LA PRESSIÓ turística és important en els llocs escollits pels animals, els ous es van traslladar a indrets més segurs i la seva evolució ha estat molt controlada. Això ha permès veure que les primeres tortugues que van néixer, es quedaven quietes sense intentar sortir del seu cau sota l’arena. Un fet que primer va preocupar als observadors, però que després els va fer apuntar un somriure.
I és que, quan les petites tortuguetes surten a la superfície arenosa i es desplacen ràpidament cap a l’aigua, hi ha molts de depredadors potencials que les poden atacar. Ocells, mamífers, crancs i peixos veuen en les cries acabades de néixer una font d’aliment. Si apareixen d’una en una a l’espai obert, són preses molt fàcils de capturar. Però si ho fan totes a la vegada, augmenten les possibilitats de sobreviure.
A la memòria ancestral de les tortugues marines hi està empremtada aquesta saviesa i els germans més grans han après a ser pacients per esperar els darrers de la família en fer eclosió. Qui així procedeix, augmenta les possibilitats d’èxit i de postular-se per deixar herència genètica al futur. És el mecanisme, natural i implacable, de l’evolució.
També en el món vegetal s’estan detectant comportaments similars. Les observacions realitzades per diferents estudis mostren que les plantes que requereixen d’insectes o d’altres animals per a ser pol·linitzades, tendeixen a sincronitzar la seva floració amb la de peus germans (nascuts de la mateixa tanda de llavors) o fins i tot amb la d’espècies emparentades.
Fer la floració coincident entre nombrosos exemplars propers, aporta a la zona un atractiu elevat per als insectes, rèptils, ocells o d’altres animalons que poden fer la funció de pol·linitzar unes plantes amb les altres. La cooperació, com tantes altres vegades, es mostra molt efectiva a la natura.
Més enllà del misteri o les incògnites que s’obren respecte del poc coneixement real que la majoria de persones tenim dels sistemes de comunicació entre les pròpies plantes, o entre criatures d’altres regnes, aquests casos tornen a posar sobre la taula l’oportunitat de reconèixer la col·laboració com a funcionament bàsic del planeta.
Potser també pot ajudar a entendre una part del fracàs que estem tenint com espècie a l’hora d’encaixar dins el món natural que ens ha tocat viure. La bandera principal que usa el sistema econòmic majoritàriament implantat és el de la competència, que es considera virtuosa per quan serveix per a millorar qualitats i ajustar preus.
Tanmateix, hi podem trobar similituds amb els casos descrits. Els mercats d’estiu, d’artesania, roba o aliments, busquen un efecte similar a les plantes que coordinen la floració. En els dos casos, resulten més atractius si tenen una oferta àmplia i concentrada en poc espai. Ho veiem també en algunes ciutats que ofereixen carrers o barris temàtics, on una major oferta sol ser beneficiosa per cadascun dels components.
EL CAS DE LES TORTUGUES que surten en equip podria ser comparable al sistema de cooperatives, que han perdut força a la majoria de comunitats. Però en els darrers temps estan sorgint iniciatives noves, com els coworkings, els hubs d’emprenedors, els centres de negocis... que solen basar el seu èxit en el treball conjunt, la visió col·lectiva i la creació des de la diversitat.
La urgència d’alguns problemes ambientals, que evolucionen a ritme exponencial i altament preocupant, obligaran a buscar noves maneres de treballar-los. Les aliances estratègiques, que permetin conduir transicions amb celeritat però amb intel·ligència, seran cada vegada més necessàries.
És probable que la posta d’ous de tortuga es vagi fent habitual, perquè en els darrers anys s’han registrat altres casos al litoral peninsular. Una meravella més de l’entorn, un nou atractiu per a les illes. I un al·licient incorporat per a frenar plàstics, destrucció de la costa, abocaments contaminants o descontrol a les arts de pesca.
