Mai he estat un espavilat dels que aconsegueixen vols a 12 euros, la millor oferta de telefonia i el peluix més gran de la fira. El contrari. Amplien el permís de paternitat quan ja he deixat de procrear, deix passar opcions de reclamar les pilleries del banc i cap contacte me facilita entrades per al Bernabéu.
En un d'aquests errors de càlcul o del destí, fa dos anys vaig ser a Còrdova. Un dia. El dia que es va arribar allà a un rècord nacional de temperatura, 48 graus. La reacció no va ser queixar-me a un policia o reclamar la instal·lació d'aire condicionat als carrers, sinó que vaig modificar el planning, beure molta aigua, dinar beníssim a un restaurant climatitzat, i tornar a Sevilla més prest. La calor estava en el pack vacacional. Era estiu, era Andalusia. Què esperava?
Els turistes que venen l'agost a l'Illa han de tenir clar que els col·lapses a les platges són ara una part inherent del destí, que aquí no es pot aparcar per tot en qualsevol moment, que la massificació forma part del tot inclòs insular. L'exèrcit de persones que ara es queixa i s'indigna (autòctons inclosos) perquè hi ha massa cotxes, pocs aparcaments, embussos, papereres plenes i festes sota la finestra, perden el temps. És agost, és Menorca. És el pack, va tot inclòs. A qui es queixen? Què esperaven? Què proposen?
Però el pack es pot canviar. Fa poc vaig escoltar a unes jornades que les solucions de mobilitat alternativa han de formar part del producte turístic oferit i promocionat, integrar-les, no amagar-les ni demanar perdó per elles. S'ha de fer entendre que el bus no és un escull per anar a Macarella, sinó l'ocasió de gaudir-la sense la sensació de metro japonès. S'han d'establir mesures dissuasives de l'accés motoritzat al litoral i promocionar-les com a pròpies d'un destí sensible, controlat i exclusiu. S'ha d'arribar a assumir, però no com una penitència, que el turisme amb un turisme a l'Illa és complicat per a segons què. És difícil, no serà demà passat, però a Còrdova ho tenen pitjor amb la calor.
