Feel an es seu estil, as cap de tres mesos d'haver arribat a sa presidència dets Estats Units d'Amèrica, Donald Trump anunciava una ambiciosa reforma fiscal que seguiria fil per randa ses seues promeses electorals. Una aposta valenta i decidida per s'Economía de la Oferta o supply-side economics, teoria popularisada per governs lliberals com es de Ronald Reagan o Margaret Thatcher basada en es creixement econòmic a través de sa reducció d'imposts i una major flexibilitat des mercat laboral. Sí, tot lo contrari a lo que pretén fer Pedro Sánchez a Espanya.
Ses tesis des supply-siders reposaven damunt sa denominada «curva de Laffer», que representa sa relació existent entre ets ingressos fiscals i es tipus impositius. Segons Arthur B. Laffer, una pujada d'imposts no genera més ingressos sinó el contrari. En canvi, si se davallen ets imposts: augmenta es consum ja que creixen ses rendes d'empreses i particulars; floreix part de s'economia submergida i desincentiva es frau fiscal; i finalment incentiva s'activitat i s'inversió, inclús animant a empreses estrangeres a instal·lar-se en es país, conseguint així una recaptació que abans no hi seria. En honor a sa veritat, s'ha de dir que després d'haver-mos fregit a imposts durant es seus dos primers anys de govern, el 2015 Mariano Rajoy va aplicar una rebaixa d'imposts on es tipo general de s'Impost de Societats davallava des 30 per cent an es 25 per cent. S'esquerra política, com-alre-no, posà es crit en el cel clamant per sa caiguda d'ingressos que allò suposaria per s'Estat (¡¿com pagarem ses subvencions i es chiringuitos?!). Es resultat ha estat que s'Estat a dia d'avui recapta un 29 per cent més que en 2014.
Es crítics d'en Trump i tota sa progressia que vaticinava que mos duria a s'apocalipsi econòmica mundial s'han quedat amb es cavallet de cartó. Després de sa reforma fiscal més important de s'història dets Estats Units des malvat Donald Trump, davallant s'Impost de Societats des 35 per cent an es 21 per cent i reduint s'IRPF quedant en es trams des 12 per cent, 25 per cent, 35 per cent i 39,6 per cent, només en un any i mig s'atur ha davallat a 3,6 per cent (mínim històric d'ençà de 1969), es salaris han pujat un 2,7 per cent, s'economia creix en es 2,3 per cent —per damunt de s'1,9 per cent de Barack Obama— i sa recaptació ha pujat un 12 per cent. No es facin il·lusions que aquesta notícia no sortirà a cap informatiu. Ses televisions ja mos diran coses d'en Trump quan l'acusin de qualque escàndol sexual o quan calcigui una formiga. No sigui que se pensin vostès que aquest homo també fa coses bones.
Oh, Déu meu. Sort que a Espanya tenim un Govern decidit a ventar-mos amb una fiblada fiscal de més de 26.000 millons d'euros fins a l'any 2022, augmentant sa pressió fiscal en un 37,3 per cent i que està enviant a s'atur a 800 espanyols cada dia. Una proposta que es Govern de Pedro Sánchez ha enviat a Brussel·les a toro pasado, dos dies després de ses eleccions. Cada ciutadà pagarà 565 euros més, uns 1.368 euros per família. ¿Que no ho havien de pagar los ricos y las grandes fortunas? Però no vos preocupeu, tot serà pes nostro bé.
Quina sort sa nostra de tenir un Govern que aplica ses meravelloses polítiques econòmiques socialistes de pujar imposts i disparar sa despesa pública que tan bons resultats han donat a 0 països en el món —véase Venezuela—, en tost de copiar es pervers i maligne Donald Trump, o es seus col·legues de Portugal que se dediquen a aplicar rebaixes fiscals i augmentar es poder adquisitiu des ciutadans. Déu mos guard de s'apocalipsi econòmica d'en Trump. ¿Què és açò de davallar imposts i tornar es doblers a ses butxaques des ciutadans? Avam si encara se pensaran que són seus! Idò. ¡Disfruten lo votado!
