Joan F. López Casasnovas11/04/19 0:43
TW

L'ús de les paraules no és innocent. Quan els agents parlen de «massa tumultuosa» per referir-se als manifestants del 20-S a Barcelona, estan aplicant el manual. Despullen d'humanitat als individus que es congregaven davant la conselleria d'economia de la Generalitat per protestar contra els registres que s'hi estaven realitzant. No eren, doncs, persones sinó «agregació de partícules o de coses que formen un cos, especialment d'una grossària considerable» o bé eren «quantitat de matèria considerable en un sol tros». Si més no, en el lèxic comú açò és el que s'entén pel substantiu «massa». Quins drets civils pot tenir un conjunt indiferenciat d'individus? No s'identifica en una massa cap subjecte singular amb drets i deures. Si, a més, la massa es mou d'una manera no pacífica sinó atacant amb clavells (!) i mostrant una terrible cara d'odi som a propet del tumult, o sigui d'una multitud en «avalot popular o militar» amb crits i confusió. És clar que els qui exclamaven «votarem» una i una altra vegada estaven tan confusos que no sabien que el seu vot se'l passarien pel folre del 155.

Ho saben els fiscals al judici dels «polítics-catalans-privats-de-llibertat» (millor dir «dels presos no comuns» o «dels polítics catalans en presó preventiva permanent revisable»?). Tot Europa ha de saber, encara que el periodista intoxicat que entrevistava a Borrell no se n'assabentàs, que a Espanya no hi ha presos polítics. No n'hi pot haver, en un estat de dret sense màcula. Ni exiliats tampoc. Al nostre regne de les meravelles clar que no.

Noticias relacionadas
Joan F. López Casasnovas

Posar el picarol al moix

Más noticias relacionadas

Per açò la JEC prohibeix aquests referents als mitjans de comunicació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Però en els mitjans espanyols hi ha qui continua parlant del pallasso Torra, dels covards de Waterloo, del sonat Puigdemont, dels polítics traïdors i d'altres delinqüents catalans de l'il·legal referèndum... Diran que els més de dos milions de catalans que van anar a les urnes (il·legals) l'1 d'octubre de l'any passat ho feren enganats per una colla d'irresponsables... Els discursos oficials van per aquí i qui té el poder de censurar censura.

Què té més si els súbdits del Regne ho són voluntàriament o per força? Els sotmesos han de creure son amo. Vincle sagrat.

Al pati d'escola un fillet pega a un altre. Els clatellots són perquè aquest no li ‘fa amic'. El qui pega no entén com no se l'estimen; qui rep, a més, li ha de pagar els xutxes.