Supremacisme identitari

Hi guaita també el llautó del caràcter colonial amb què alguns polítics (de tota mena de pelatge, ei!) entenen els subjectes polítics a Espanya. Constitucionalment, un de sol; realment, tres o quatre. El nacionalisme etnolingüístic, actuant des del poder suprem que l'Estat li dona, pretén ara i adés diluir les diferències nacionals, que encara són reconeixibles dins l'Estat espanyol. Fins ara no ha aconseguit esborrar-les, per més que s'hi esforça.

Noticias relacionadas

Posar el picarol al moix

Más noticias relacionadas

És ver, ningú basteix una identitat nacional damunt la buidor. La construcció d'un projecte d'identitat compartida no es pot fer renunciant a elements essencials i bàsics com la llengua i la cultura que s'hi expressa. Ara bé, la llengua territorial històrica d'un país, el seu idioma, ha de constituir l'eix vertebrador d'aquest projecte, perquè, si no fos així, el poble d'aquest país esdevindria un altre. Són faves comptades. Hi ha desenes de casos de processos de substitució estudiats.

La demagògia del president de la Junta ha estat contestada des de la mateixa societat civil per veu d'un dirigent d'una associació catalanoandalusa. La identitat de cadascú, llevat de la del DNI, és resultat d'una adscripció voluntària, no ètnica. Allò dels «vuit llinatges» de la pel·lícula no val per al demos de la nostra societat, ni de cap altra societat oberta.