És una llàstima que Ignasi Mascaró alci sa bandera blanca tan prest («D’Herodes a Pilat i la vera història», DM, 11/1/2019), però també és ver que a vegades una retirada a temps és una victòria. Són diverses ses qüestions que han quedat orfes de resposta: es vertader concepte de sa llengua d’oc o llemosina com a llengua comuna de balears, catalans, valencians i occitans d’ençà des segles XII-XIII fins es secessionisme lingüístic de Fabra & Co de l’any 1934; si Mascaró considera que gallec i portuguès són llengües diferents -igual que esmitja català i occità- o es mateix idioma; si li semblaven penosos o reduccionistes Antoni Febrer o Joan Benejam per anomenar a sa seua llengua menorquina i no catalana, fent magnífiques obres gramaticals i de vocabularis en aquesta (suposadament) inexistent llengua menorquina... Bé, una cosa sí que li ha agradat: sa betcollada a Conrado de Villalonga. ¿Què va tenir de científic que un polític decidís es nom de sa nostra llengua?, con nocturnidad y alevosía, d’esquenes an es poble i sense que aquest pogués fer sentir sa seua (nostra) veu (vox en llatí). Una paraula que fa tremolar a més d’un. Com era allò de Pedro Sánchez… «los catalanes tienen un Estatuto que no votaron», no?
Rallant en pla
Sant Antoni i el dimoni
16/01/19 21:39
También en Opinión
- El caso de un restaurante de Maó: «No podemos servir cenas porque no hemos encontrado personal»
- La frase más repetida esta temporada turística en Menorca: «Más gente, pero menos gasto»
- Un accidente con tres heridos obliga a cortar la carretera general durante dos horas
- Estas son las playas de Menorca que desaparecerán a finales de siglo
- Una colonia de cientos de aves altera la vida en la zona de Sa Farola