Les persones que hem passat per l’escola franquista hem anat memoritzant un relat sobre la història peninsular d’un demble marcadament nacionalista espanyol. Tanmateix, la història, com a disciplina científica que recupera i interpreta el passat d’una manera objectivable, ha de construir un relat ordenat i verídic dels esdeveniments que analitza i estudia. Avui, per sort, tenim la possibilitat de conèixer i contrastar estudis i interpretacions per evitar lectures unidimensionals i doctrinàries. El doctor per Harvard Carles Boix i Serra, professor de Ciències Polítiques de la Universitat de Princeton (USA), després d’analitzar el concepte modern de «nació», observa que l’Espanya de matriu castellana no va poder imposar la solució francesa, o sigui la fórmula jacobina (caracteritzada per la uniformitat absoluta) -sobretot perquè mentre París va oferir al Midi un tracte d’iguals (sota una sola llei) a canvi de renunciar a la seva memòria, la revolució liberal va fracassar a Espanya. I, per això, perquè la força de les armes no és mai suficient per forjar pobles unificats, Catalunya va acabar no sent (o, almenys, no sentint-se) còmodament espanyola, cosa que sí que ha succeït provincianament a les Illes Balears i al País Valencià. A hores d’ara, la fi hegeliana de la Història -una comunitat nacional sense fissures, articulada sota un estat acceptat com a legítim per tots els seus ciutadans- no s’ha assolit a l’Estat espanyol.
De rebot
La importància del relat
27/12/18 23:15
También en Opinión
- El caso de un restaurante de Maó: «No podemos servir cenas porque no hemos encontrado personal»
- El famoso actor que los vecinos de Es Canutells han visto en este velero de lujo
- La frase más repetida esta temporada turística en Menorca: «Más gente, pero menos gasto»
- Un accidente con tres heridos obliga a cortar la carretera general durante dos horas
- La calidad de los hoteles de Menorca se dispara y la oferta de tres estrellas se pierde