La importància del relat

Noticias relacionadas

Posar el picarol al moix

Más noticias relacionadas

Per la seva banda, Catalunya no va poder imposar tampoc la solució confederal suïssa. Barcelona, cap i casal d'un país de poc pes demogràfic, no va poder desplaçar les elits reaccionàries, antiliberals espanyoles, fins a crear un estat plurinacional i democràtic o simplement un estat on pogués cogovernar sense restriccions de tota mena. Alguns han volgut veure en la mort del general Prim i en el fracàs de la Primera República el final d'un projecte de reforma integral d'Espanya per part de les elits catalanes. Boix Serra considera que aquesta idea és atractiva, però difícil de provar amb certesa. El que sabem, en tot cas, és que, a cavall de la Guerra de Cuba i del començament del segle XX, els partits catalans, la generació de 1901, ja havien renunciat a refer per complet l'Estat espanyol, almenys com a «patriotes espanyols» (és «l'adéu» desencisat amb què Joan Maragall clou l'«Oda a Espanya»), i que, en canvi, enfrontats a una majoria espanyola lingüísticament, culturalment, espiritualment unificada, havien decidit canalitzar totes les seves energies a resistir i a aconseguir una autonomia que protegís la nostra personalitat cultural i nacional.

El resultat d'aquella doble impotència històrica, tant de castellans com de catalans, per afirmar-se plenament davant de o per damunt de l'altre -prossegueix el Dr. Boix-, va ser l'emergència a la Península d'un conjunt de països infeliços. Un conjunt de països amb personalitats nacionals diferenciades i projectes polítics divergents que Ortega i Gasset, fent servir un eufemisme propi d'un processista català, anomenà l'Espanya invertebrada.