Un oceà de fragments

Si, per destriar, per seleccionar, els historiadors del futur només visionen els vídeos d'actualitat (el darrer clip de Maluma no compta) més vistos, els més populars, el panorama que trobaran serà almanco peculiar. Les gravacions violentes que difonen els telenotícies alimenten la curiositat que emana de les parts més viscerals del nostre interior. Són molt pocs els que es resisteixen a parar badats davant un vídeo d'una agressió masclista a un hotel de Fornells o davant un senyor ofegat per la seva bilis que increpa a una dona a un vol pel color de la seva pell.

Noticias relacionadas

El kit de l’estiu

Más noticias relacionadas

Les restes, els indicis, les fonts d'informació que queden de l'època de les ceràmiques al fons de Calescoves són limitats i fragmentats, molt sovint amb la necessitat de reunir peces disperses d'una unitat per reconstruir-la o simplement projectar-la. Els vídeos que trobaran els historiadors del futur són il·limitats i tal vegada poden semblar peces senceres, unitats amb valor propi. Però en realitat són també només indicis, fragments, trossos d'una unitat que no ha estat íntegrament sotmesa a la mirada curiosa de les càmeres. Perquè no tota la realitat atrau la curiositat morbosa del mòbil.

Al final, la feina dels historiadors que construeixen el puzle de la vida de fa 2.000 a 2.500 anys no serà tan diferent de la que faran els historiadors d'aquí a 2.000 a 2.500 anys. Tindran al seu abast fragments, parts, elements solts, que els obriran la porta a projectar, a dibuixar el conjunt de la realitat actual. A saber quina conclusió en treuen.