No és la nòmina, és qui la cobra

Noticias relacionadas

Ous, oli, salses, història i ficció

Más noticias relacionadas

És indubtable que hi ha diputats de cul de bòtil. És inqüestionable que hi ha aspirants a polítics vitalicis intolerables, plaga que acabaria, miri vostè que senzill, limitant la durada de les trajectòries salarials connectades a la mamella pública electoral. És una realitat com un talaiot que hi ha dirigents poc hàbils, amb sobredosis de parsimònia, autèntics mantes, amb plus de vanitat, propagandistes bruts, i d'una barra colossal. Però no es pot fer causa general (ni amb els polítics ni amb els higienistes dentals) ni es pot fonamentar la crítica cap a un dirigent públic en l'import del seu sou. El problema no és la nòmina, és qui la cobra.

No es pot pretendre que els dirigents, a qui demanam resultats i rigor, tinguin un sou ajustat. Alguns retalls que es van fer el 2015 van ser operacions estètiques sobreactuades. El cas de Ciutadella és una vergonya. La gestió pública ha de ser atractiva per poder captar, cosa que ara costa moltíssim, les persones més preparades. I els partits han de deixar de premiar els trepas amb una plaça fixa, potencialment remunerada, a les llistes.