Pep Mir20/10/18 20:22
TW

Fer demagògia populista cunyadera, explicar l'origen d'un problema o defensar una reivindicació a partir del sou que cobren els batles i consellers de l'Illa suposa una clara injustícia. Les xifres no són gens desorbitades. Poden ser altes, però responen a una dedicació alta, una responsabilitat evident i una gran exposició pública. Una altra cosa és que alguns dirigents públics no realitzin una feina com a vostè li agradaria, o que la seva efectivitat sigui objectivament millorable. Però pensar que un batle es fa batle només per ingressar 46.000 euros bruts l'any, és molt pensar. Molts càrrecs de petita empresa estan en aquesta quantitat o superior. Fins i tot els funcionaris d'un cert nivell. Hi ha una regidora que acostuma a comentar els diners que perd cada dia que passa al despatx de l'ajuntament en comparació amb la seva feina anterior, diners que recuperaria si avui decidís abandonar la cosa pública.

Noticias relacionadas
Pep Mir

Covards amb torticoli

Más noticias relacionadas

És indubtable que hi ha diputats de cul de bòtil. És inqüestionable que hi ha aspirants a polítics vitalicis intolerables, plaga que acabaria, miri vostè que senzill, limitant la durada de les trajectòries salarials connectades a la mamella pública electoral. És una realitat com un talaiot que hi ha dirigents poc hàbils, amb sobredosis de parsimònia, autèntics mantes, amb plus de vanitat, propagandistes bruts, i d'una barra colossal. Però no es pot fer causa general (ni amb els polítics ni amb els higienistes dentals) ni es pot fonamentar la crítica cap a un dirigent públic en l'import del seu sou. El problema no és la nòmina, és qui la cobra.

No es pot pretendre que els dirigents, a qui demanam resultats i rigor, tinguin un sou ajustat. Alguns retalls que es van fer el 2015 van ser operacions estètiques sobreactuades. El cas de Ciutadella és una vergonya. La gestió pública ha de ser atractiva per poder captar, cosa que ara costa moltíssim, les persones més preparades. I els partits han de deixar de premiar els trepas amb una plaça fixa, potencialment remunerada, a les llistes.