L'obligació de servei públic només s'imposarà quan sigui necessari garantir uns serveis que compleixin determinats requisits en matèria de continuïtat, regularitat, capacitat i preus». Paraula del Ministeri de Foment. Entre els requisits de continuïtat i regularitat, pel que sembla, no s'inclou poder planificar amb certa antelació la satisfacció d'un anhel tan universal com és celebrar el canvi d'any a pocs metres dels mites mainstream de la tele Ramón García i Anne Igartiburu.
Si no es produeix cap sorpresa, i val més que no, la ruta amb Madrid a partir de gener serà operada per Air Nostrum. La predisposició recíproca entre l'OSP i aquesta companyia s'ha demostrat quan fins dimecres ha venut els bitllets protegits de novembre i desembre sense tenir la ruta adjudicada. Per a 2019 Foment ha volgut evitar la dependència del voluntarisme d'Air Nostrum, i en agafar les regnes de l'assumpte, el resultat és... Sí, ho ha encertat: la venda de bitllets es demora, com es demora (i aquí el rovell de l'ou) l'adjudicació de l'OSP definitiva.
I per què passa açò? Com amb moltíssimes altres coses, per la complexitat burocràtica en el procés de contractació. I per què és tan complicada la contractació? Perquè és garantista. Però resulta complicat comprendre que un sistema sigui garantista quan, pel fet de ser-ho, genera conseqüències tan poc amables per als interessos dels ciutadans com són els retards en projectes ambientalment interessants, obres que esgoten terminis de finançament o reparacions eternes. I també, problemes per viatjar demà passat a un indret tan poc exòtic com és la capital, el kilómetro cero peninsular. Quines garanties s'estan defensant? No és comprensible que les exigències en les formes perjudiquin tant la resolució pràctica dels problemes. Ni és comprensible que des de Madrid els costi tant entendre el que suposen per als pesats de Menorca aquests nyaps en el transport aeri. Les garanties més necessàries són les d'uns vols continuats i regulars.
