En una Espanya de polítics masterbadors de titulitis, dins la redossa menorquina d’aquest cap de setmana s’ha trobat cert consol literari. Si divendres es presentaven en societat llibres d’autors prolífics com la poetessa Anna M. Ticoulat («Glops de cianur. Una nova mirada») i el novel·lista Pau Faner («El dia i la nit»), dissabte era el torn de tres poetes novells: la maonesa Blanca Argilès («Mar propi»), el ciutadellenc Guillem Benejam («Calç morta») i Cati Coll, mallorquina de Lloseta («La crostera»). Si en els dos primers no hi ha sorpreses (ambdós continuen una carrera consolidada: ella va pel seu títol vintè i ell pel que en fa quaranta-dos!), la presència dels joves és força esperançadora. No ho dic només per la qualitat que llurs obres ofereixen, sinó pels conreus d’on sorgeixen. No debades voldríem un país fet de creativitat i de coneixement. En aquest cas és creativitat amb la paraula com a matèria primera, i coneixement en la mesura que la literatura ens situa davant l’universal humà i davant cadascun de nosaltres mateixos. Tot expressat en un català ric, sense complexos «modals» ni prejudicis «separadors», capaç d’incorporar el mot més genuí del lloc proper al costat del fluir torrencial de la llengua pròpia i comuna.
De rebot
Un breu oasi menorquí
04/10/18 0:50
También en Opinión
- El caso de un restaurante de Maó: «No podemos servir cenas porque no hemos encontrado personal»
- El famoso actor que los vecinos de Es Canutells han visto en este velero de lujo
- La frase más repetida esta temporada turística en Menorca: «Más gente, pero menos gasto»
- Cinco heridos leves en un accidente en el polígono de Maó
- La calidad de los hoteles de Menorca se dispara y la oferta de tres estrellas se pierde