En una Espanya de polítics masterbadors de titulitis, dins la redossa menorquina d’aquest cap de setmana s’ha trobat cert consol literari. Si divendres es presentaven en societat llibres d’autors prolífics com la poetessa Anna M. Ticoulat («Glops de cianur. Una nova mirada») i el novel·lista Pau Faner («El dia i la nit»), dissabte era el torn de tres poetes novells: la maonesa Blanca Argilès («Mar propi»), el ciutadellenc Guillem Benejam («Calç morta») i Cati Coll, mallorquina de Lloseta («La crostera»). Si en els dos primers no hi ha sorpreses (ambdós continuen una carrera consolidada: ella va pel seu títol vintè i ell pel que en fa quaranta-dos!), la presència dels joves és força esperançadora. No ho dic només per la qualitat que llurs obres ofereixen, sinó pels conreus d’on sorgeixen. No debades voldríem un país fet de creativitat i de coneixement. En aquest cas és creativitat amb la paraula com a matèria primera, i coneixement en la mesura que la literatura ens situa davant l’universal humà i davant cadascun de nosaltres mateixos. Tot expressat en un català ric, sense complexos «modals» ni prejudicis «separadors», capaç d’incorporar el mot més genuí del lloc proper al costat del fluir torrencial de la llengua pròpia i comuna.
De rebot
Un breu oasi menorquí
04/10/18 0:50
También en Opinión
- Una tintorera de más de dos metros obliga a cerrar la playa del Arenal d'en Castell
- Las excursiones de los turistas del Imserso crecen un 70 por ciento: estas son las favoritas
- Menorca gana tres banderas azules este año: estos son los lugares dónde ondeará
- El hotel de Menorca que apuesta por reducir la jornada a sus trabajadores
- Piden cinco años a una joven por clavar dos cuchillos en la pierna a su novio en Ciutadella