La proximitat de la tardor posa en marxa canvis a Menorca que van a velocitat diferent. D’una banda, les pluges i les temperatures més suaus impulsen interessants modificacions al medi natural. I d’altra part, l’inici del nou curs genera una frenètica activitat social. Dos mons que conviuen, no sempre bé, però que s’han de fer encaixar per aconseguir un cert benestar.
Ha plogut uns quants dies sobre l’Illa, el suficient com perquè es pugui constatar el seu efecte. La vida es desenvolupa especialment a les zones que combinen aigua, terra i aire. Així ho indiquen les primeres mostres que es coneixen d’organismes vius i així sembla que es manté després de milions d’anys. Quan els tres elements entren en contacte, moltes coses es posen en funcionament.
Diverses plantes aprofiten la segona primavera per obrir flors i mirar de fer fruits que garanteixin la continuïtat de l’espècie. Sabent que hi haurà flors, també algunes papallones activen els seus cicles i es fan de nou freqüents als camps mostrant colors i enriquint el paisatge.
Una de les que destaca és el conegut com a borinot, una papallona diürna de cos gruixat, que bat les ales d’una manera molt similar als colibrís, els petits ocells de climes tropicals. És un espectacle veure com un borinot es mou prop de les flors, estira l’espiritrompa que porta recollida en forma de caragol i va libant el nèctar.
Segur que si un borinot entra dins una casa, cosa relativament habitual, més d’una persona reaccionarà amb cops de granera, o pitjor encara, flitant amb insecticida. En realitat, aquest animaló preciós i completament inofensiu mereix que li facilitem sortir a l’exterior sense fer-li mal, per continuar alegrant la vista de la gent que té l’oportunitat de veure’l en acció. Pot viure molts de mesos i fer importants migracions. Obrim-li la finestra i que surti.
Amb el setembre arriba també el final de l’estiu i es tornen a emprendre moltes activitats educatives, ciutadanes, polítiques... Les agendes socials agafen un ritme accelerat, perquè moltes de les iniciatives han quedat aturades durant el juliol i l’agost i ara cal recuperar el temps.
L’oci i el relax estiuenc dona pas a una efervescència intel·lectual. Tornarà el debat sobre la carretera, sobre la central tèrmica, sobre el cost dels nous llibres i sobre si el diumenge hi hauria d’haver o no més botigues obertes. Es celebraran cursos, jornades, conferències, cerimònies de premis i aniversaris institucionals.
La velocitat de les activitats humanes, artificial i condicionada per la tecnologia permanentment accelerada de la informació, és molt diferent del ritme de la natura, que observa uns compassos més assossegats. Sempre que parlem del ritme aparent, és clar. Perquè una cosa és la velocitat real i l’altra la que percebem.
Perquè el propi planeta es mou a velocitats increïbles (astronòmiques, caldria dir) en la seva òrbita al voltant del Sol. Devers 30 quilòmetres per segon, diuen els experts. O sigui, 108 mil quilòmetres cada hora. I encara va a una velocitat molt més ràpida (220 kms per segon) la nostra galàxia girant al voltant de la Via Làctia. El món real, quan se l’estudia, és realment sorprenent i romp molts esquemes culturals que semblaven sòlids.
La sort d’haver nascut a una illa on pega la tramuntana, és que el vent no es rep com un fenomen estrany i insuportable a l’hivern. L’avantatge d’haver nascut al planeta Terra, és que no ens adonam de la velocitat exterior a què estem sotmesos.
De manera que ens podem centrar en allò que els nostres sentits poden captar. Una agenda molt densa per qüestions laborals, familiars o d’altre índole, pot acabar provocant un estrès negatiu. Però si es pot combinar amb l’observació de les cadències de la natura, obtindrem un efecte terapèutic ben positiu.
Les oronelles, que s’han reproduït als nius de fang i crinera de cavall, van partint cap a d’altres indrets on hi hagi més acumulació de mosquits i petits insectes a l’ambient (l’aeroplàncton, com se l’anomena). En el seu lloc arribaran rupits, tords, cegues i d’altres que baixen del fred que es va estenent al nord.
La velocitat és intrínseca al nostre món universal. Però si sortim a passejar pel Camí de Cavalls, potser tindrem sort i ens podrem relaxar mirant com un borinot, la papallona colibrí, va libant les flors de tardor que el món terrenal ens ofereix. Aprofitem-ho.
