El codi ètic que s'aplica al futbol menor, segons el qual no guanya sempre qui marca més gols, no m'agrada. No me molesta, no fa cap mal, però me sembla un sistema buenista, superficial, netejador de consciències adultes i que en lloc d'eliminar el problema de la competitivitat esportiva insana l'embolica amb paper de colors, una fantasia efímera políticament correcte.
És un recurs habitual intentar implantar en els fillets disciplines, valors i hàbits dels quals la subraça adulta demostra flagrant carència de forma recurrent i, el pitjor, sense voluntat d'esmena. S'ignora que el més efectiu és l'exemple i que qualsevol artifici amb vocació educadora salta pels aires si la mare, la veïna, aquell senyor d'allà i el jove milionari que seguim per la tele es comporten d'una manera absolutament oposada a allò que pretenem, sovint amb el reconeixement i l'admiració del poble.
No apliquen cap ètica codificada els polítics i col·lectius complementaris que volen guanyar eleccions amb mitges veritats, acusacions exagerades, màrqueting de mèrits reiterats, preteses transparències i participacions degudament precuinades, i abús pervers del recurs de la por. Ni aplica cap ètica qui vol guanyar diners, empresari o no, amb abusos, a costa dels altres i anant més enllà del benefici just. Ni qui vol guanyar poder, dominació i vanitat des de la mentida, l'estafa, l'admiració falsa aduladora a qui interessa i el menyspreu de qui ens sembla que el mereix per se diferent. I es tolera.
A l'esport, com a la vida, la competició és constant, dura i a vegades cruel. L'important és que la competició, qualsevol, sigui justa i sana, respectuosa durant la disputa, humil des de la victòria i engrescadora des de la derrota. Per intentar-ho es poden canviar algunes regles però per aconseguir-ho s'han de canviar moltes mentalitats malaltisses entre els majors d'edat. En cap cas, falsificar la realitat. És enganyar-se un mateix. En el futbol, guanya qui fa més gols. Si no, és una altra cosa.
