Per poder trobar un caragol esquerrà, únic al món, com na Joana s'ha de tenir la informació i la predisposició. Per ser trobat, el caragol esquerrà ha de tenir sort d'haver nascut on hi ha gent amb la informació i la predisposició. Si na Joana s'hagués criat a una tanca enmig del camp, a la vorera d'una carretera o un jardí, segurament ningú hauria descobert la seva excepcionalitat.
Quants caragols esquerrans han acabat a una olla, a un plat amb trossets de cranca? Quants collits, cuinats i menjats per persones ignorants de la seva peculiaritat? Costa imaginar quants caragols esquerrans han estat capturats per simples aficionats a les diverses recerques d'aliment que han passat a ser, oh societat afortunada, activitats d'oci dominical. Quants han acabat els seus dies sense cap reconeixement cap a la seva anomalia solitària (sembla que els esquerrans tenen problemes per aparellar-se).
El món és ple de coses extraordinàries que passen desapercebudes, al mateix temps que és ple de coses poc transcendents que mereixen una atenció desmesurada. Segur que moltíssima gent ni sabia que gairebé tots els caragols tenen les voltes de la closca cap a la dreta. Na Joana va aparèixer perquè algú al seu voltant ho sabia i al mateix temps estava interessat en trobar-la pel seu valor científic. Per altra banda, hi ha una gran quantitat de coses poc transcendents i gens singulars que arriben a merèixer una desmesurada atenció popular només perquè algú està molt interessat en què així sigui, amb l'objectiu de satisfer les seves pretensions conjunturals.
Hi ha elements de controvèrsia, motius de preocupació, detonants de discussions, que apareixen perquè afecten el benestar d'una part de la societat, i just és que així sigui. Però també, i per desgràcia, n'hi ha altres que només apareixen perquè hi ha algú que les mostra, les assenyala, les amplifica, les distorsiona i les utilitza. Són falses joanes. Fake joanes. Algunes ja cansen i realment fan ganes de no treure el cap de la closca.
