Els problemes del transport per entrar i sortir de Menorca són més antics que anar a peu. Si reculam en el temps, me ve a la memòria l'experiència del ciutadellenc Bernat Josep Olives, que l'any 1700 va menester uns quants dies per arribar a Barcelona. Clar que el motiu és que va haver d'esquivar unes naus turques que pescaven per enmig de la mar, i no precisament serrans.
D'al·lot, en temps d'en Franco, anar i venir de Menorca per mar -que era el transport habitual- comportava tota una aventura. Em va tocar anar amb barcos reaprofitats de la Guerra Civil (com el «Mallorca»),o que de vegades s'espanyaven a mig camí (com el «Jaume I»). Per bona mar que hi hagués, el vomitòrum estava servit, de tanta renou de motors rovellats i pudor de camarot resclòs.
Els darrers anys del dictador, al port de Barcelona es podien veure els barcos que anaven a Mallorca i Eivissa, i comprovar que ja eren una altra cosa. Però el de Menorca no. Les males llengües –que a l'Illa ho devien ser la majoria- asseguraven que era un càstig que venia d'enrera, de no haver secundat el cop d'Estat del general i haver mantingut el govern legítim de la República durant tota la guerra. No sé si era ver, però era creïble...
Més modernament, els barcos han millorat, tret de l'italià que llogava la Tras, que era una desferra. A més, s'ha reincorporat la ruta de Ciutadella i està generalitzat el viatge en avió. Però açò no vol dir que la pirateria s'hagi acabat. Simplement que avui és més refinada, com aquells traficants de whisky que van començar traginant bòtils i van acabar dirigint els grans casinos.
De fa pocs dies els 'residents' gaudeixen d'un descompte substanciós, gràcies a una carambola política. Anys i anys de presentar elaborats dossiers i estudis impecables, per acabar obtenint la rebaixa perquè el senyor Rajoy havia de menester el vot d'un trist diputat canari per poder aprovar els seus pressupostos... I que tampoc li han servit de gran cosa, tot sigui dit. La vida és una merda!
Però el problema continua existint, perquè el transport de Menorca no és només una qüestió de preus. Ho és també de servei. I de greuge comparatiu. El 75 per cent de descompte no és cap regal ni cap tracte preferent. Perquè és sabut que Espanya és el segon país del món amb més vies de tren d'alta velocitat (açò que anomenen AVE). El segon darrere de la Xina, que és més grossa que Europa. Poca broma!
I encara més, potser és el primer del món en aeroports inútils, tancat o oberts per vacances d'estiu. En qualsevol cas, tan ruïnosos com les vies d'AVE, que no s'amortitzaran en la vida, però que –açò sí- totes menen a deveres a Madrid, com va ordenar Felip II l'any de la picor. Així que, per un país tan prepotent i tan disposat a malbaratar recursos, el 75 per cent de descompte per als residents insulars és poca cosa més que una almoina.
La qüestió important és una altra: si els habitants de Menorca (i els seus negocis) han de poder viatjar en igualtat de condicions que els peninsulars per açò que, amb tanta empenta, anomenen «el territorio nacional». I si els que no són 'residents' no haurien de poder venir en les mateixes condicions que viatgen per la península. Els preus que paguen per venir, quan és estiu o qualsevol cap de setmana, són d'escàndol. Clar que arriben amb la bossa buida!
Però alerta perquè ara entram en un terreny polític. La pregunta podria ser: considera l'Estat que Menorca és «territorio nacional»? Perquè semblaria que si hi vol tenir plantada la seva bandera, la primera condició és que els menorquins tenguin el mateix tracte que els altres súbdits (som súbdits perquè tenim una monarquia). No sigui cosa que faci, l'Estat, com aquell polític de pissarrí que veu espanyols per totes bandes, però que és incapaç de distingir que no tots fan la mateixa cara.
La pregunta que faig no és una broma, perquè condiciona l'economia de l'Illa. La mobilitat dels seus habitants, la creació d'empreses competitives i l'arribada de turistes. Si a la península els trens i les autovies són un servei públic, a les illes és evident que ho han de ser els vaixells i els avions, per molt que depenguin d'empreses privades.
Però què hi ha ara? Un servei que cada dia pot baratar de preu segons els interessos dels gestors. Que no té uns horaris assegurats tot l'any, amb hores convenients. Que a l'hivern no garanteix poder arribar a Madrid o Barcelona –o a Menorca- a una reunió de negocis, a un funeral o a un examen, sortint a primera hora. I per paga, amb el nou descompte dels residents, la preocupació és que les companyies no acabin apujant preus, frenant així l'arribada de no residents. O sigui, actuant encara més en contra dels interessos econòmics dels residents...
Si en el segle XXI l'Estat –governi qui governi- no pot assegurar que els menorquins mos hem de poder moure, en igualtat amb els altres súbdits, per açò que ell anomena «el territorio nacional», potser és que té clar que no en formam part. O serà que continuam com en temps dels corsaris turcs, però amb uns pirates de més a prop.
