El dissabte, 7 de juliol, el Teatre Principal de Máo va acollir un concert excepcional de Marco Mezquida, la recaptació del qual anirà a benefici del Teatre. El coliseu era ple fins dalt i l'escenari es va omplir completament amb la música improvisada per a l'ocasió pel grandíssim Marco Mezquida de qui, sense dubtar-ho gens, vull afirmar que és un dels pianistes més magnífics i destacats del panorama internacional actual.
Tots els que hi érem vam poder sentir la força i el transport a què et sotmet aquest monstre de la música, creador d'atmosferes i clímax, quan es posa davant d'un piano, tot fent-lo sonar com si fossin 8 les mans que el toquen. En Marco va sortir, menut i gran com és (paradoxes de la fisiologia) orfe de partitures i es va seure davant del teclat. Després d'uns segons de silenci, va iniciar una peça inèdita que es va perllongar durant 50 minuts. La paleta musical fou tan àmplia, tan diversa, tan intensa, tan delicada, tan punyent, tan evocadora, …, que, personalment, vaig sentir la necessitat que aturés, en algun moment, per poder respirar i sobreposar-me de tantes emocions acumulades. Catàrtic! Aclaparador!
Resulta sorprenent que, més enllà d'aquestes línies d'impressió purament personal, cap mitjà li dediqués una crònica com cal a un concert que haurà estat, sens dubte, el concert de l'any. El pas de certs esdeveniments hauria de quedar tatuat amb la paraula…
