Aquests dies he començat a llegir un interessant assaig del sociòleg Ivan Miró, «Ciutats cooperatives», que s'ha publicat recentment a l'editorial Icària. Tot i que encara estic a l'inici de la lectura, ja es dibuixa una anàlisi de la realitat socioeconòmica del gran ciutat que és Barcelona i un qüestionament de la mateixa que, de ben segur, haurà de desembocar en propostes alternatives que mirin cap a una ciutat al servei del bé comú, acollidora de la seva gent, transfomadora i redistributiva de tot allò que la ciutat pot oferir sense expulsar ningú.
I intento fer la traslació amb la meva petita ciutat (poseu-li el nom de qualsevol de les menorquines) i tot allò que les seves dimensions apamables encara ens ofereix. Penso també amb tot allò que ens pot arribar i que pot desvirtuar el que avui encara gaudim (cal ser conscient de l'horitzó per intuir-lo).
Pens en converses i coneixences de grups de ciutadans que emprenen coses i que mantenen viu, dia a dia, el teixit associatiu, el caliu humà de poble, la cooperació que fa de la nostra petita societat un espai vivible, acollidor i amb possibilitats, fins i tot, de millorar. I crec que n'hauríem de ser molt conscients, del que tenim, del que volem construir, del que no hauríem de perdre. La clau és trobar el camí per fer-ho de forma cooperativa, sumant les sinèrgies de tots i totes. Un camí veritablement apassionant!
