És ben cert que Menorca presumeix pel món de les seves platges i dels monuments talaiòtics per metre quadrat, però en quant a activitat musical podria fer exactament el mateix. Gairebé cada setmana hi ha alguna cita amb la clàssica, el jazz o el repertori popular i el volum de concerts a oferir sobrepassa l'agenda de qualsevol que es proposi seguir-ho tot. Per no dir el passat cap de setmana, on vaig trobar que entre l'impressionant «Rigoletto» que va poder sentir-se al Teatre Principal de Maó i el concert a l'aire lliure del Llatzeret de Maó amb l'Orquestra Simfònica de Balears, semblàvem la capital cultural de la música.
Quan es parla precisament de turisme cultural, només cal fer una ullada al públic divers que segueix amb devoció les òperes que es programen des de la Fundació Menorquina de l'Òpera i que viatja expressament a Menorca per no perdre's la cita amb el bel canto. Però es que la posada en escena al Llatzeret amb l'OSIB, va semblar també la dels grans festivals que hi ha a qualsevol capital europea, una experiència en tots els sentits, des de creuar el port, passejar per l'espai o sentir la música l'aire lliure, això sí, amb més mosquits dels desitjats.
Mentre observava els moviments dels dos directors que van conduir la Simfònica amb prodigi aquest cap de setmana musical, en Mateo Beltrami i en Pablo Mielgo, pensava que no cal que Google ho acabi substituint tot per robots, que hi ha certs territoris on els humans han de seguir fent la feina com fins ara, els músics amb els seus instruments i els directors d'orquestra amb les seves batutes.
