Deia fa poc un periodista que potser tenim encara una cultura democràtica molt justeta. Deu ser veritat a jutjar de com s'acostuma a opinar i a actuar amb les coses que són de tothom. Darrerament s'han vist algunes coses relacionades amb l'aigua que haurien de reflexionar a més d'un.
Tal i com tenim muntat el sistema al nostre territori, l'abastiment d'aigua a les zones urbanes és competència dels ajuntaments, mentre que la gestió de l'aqüífer és responsabilitat del Govern balear. Són dues males notícies que es retroalimenten, perquè cap dels dos estaments té visió d'illa.
Alguns ajuntaments confonen els límits del terme municipal amb un aqüífer que els pertany només a ells, com si tinguessin a sota una gran cisterna estanca. En realitat, està més que demostrat que la principal reserva d'aigua subterrània menorquina, la gran plataforma de marès que va des del nord de Ciutadella passant per tot el sud fins el port de Maó, està molt connectada.
En efecte, l'aigua del subsòl no està aturada, sinó que registra un flux constant des de l'interior cap a la costa. En la porositat del marès l'aigua es mou, encara que lògicament d'una manera més lenta que quan està en superfície. De forma que allò que passa a un terme municipal, pot acabar afectant els pous d'un altre terme al cap d'un temps. I l'aigua que arriba a la costa és la que impedeix que el mar penetri en el subsol salinitzant-lo.
Partint d'aquesta base, les polítiques d'aigua s'haurien d'anar consensuant a nivell d'illa, però, com dèiem, alguns municipis es neguen a fer-ho frenant així polítiques que podrien ser molt més racionals en un aqüífer compartit. Per la seva part, el Govern balear té problemes més urgents a resoldre amb els models intensius de les altres illes i Menorca no és mai a l'agenda.
L'altra part de la responsabilitat, en una societat veritablement democràtica, resideix en la ciutadania, que hauria de fer alguna cosa més que exigir respostes a les institucions. També hauria de demanar responsabilitats als principals creadors dels problemes d'aigua, això és, els grans consumidors i els que més contribueixen a contaminar l'aqüífer amb nitrats.
Per això, resulta bastant incomprensible el missatge -de vegades interessat políticament, de vegades inconscient socialment- que diu que a Menorca pagam l'aigua a preu d'or. Perquè precisament el preu irrisori al qual estem pagant l'aigua és una de les causes més evident del seu mal ús.
En la mitjana de preus dels diferents municipis, el metre cúbic d'aigua no arriba als 50 cèntims. Un metre cúbic és un cub d'un metre per un metre per un metre. És una tona d'aigua. Imaginem una cisterna habitual dins una casa urbana, que pot tenir entre vuit i deu metres cúbics de capacitat. Idò qualsevol la pot gastar totalment pagant entre 4 i 5 euros. Preu d'or? Seria interessant saber on compren l'or aquests que repetidament ho afirmen.
A mesura que la ciència avança podem anar esbrinant més coses. Ara hi ha estudis que permeten identificar els isòtops dels nitrats, de forma que podem saber si provenen d'adobs químics o d'aigües residuals. A la contaminació que afecta l'aqüífer de Maó hi ha majoria que provenen d'adobs químics, tot i que també n'hi ha dels altres.
Quan es té aquesta informació s'ha de difondre i s'ha de treballar per buscar solucions. Potser necessitarem transitòriament un sistema tecnològic que permeti tornar a potabilitzar l'aigua, però és evident que també cal anar tancant les fonts que originen la contaminació. Això faria una societat democràtica madura.
Però aquí encara veim reaccions que intenten despistar l'audiència. Els que gestionen importants quantitats d'adobs químics (sector agrari intensiu i hortals amb poca formació) assenyalen les foses sèptiques. Els de les fosses sèptiques aprofiten per seguir retardant la instal·lació de clavegueram o de filtres verds al·legant que ells no són la prioritat. Enredar per no fer res.
És urgent reestructurar les tarifes d'aigua perquè pagui més qui consumeix més i manco qui consumeix manco. És urgent posar comptadors als grans regadius. És urgent fer analítiques de terres i fer arribar assessorament a la gent que compra adobs químics de manera que no els assessorin només els que els venen. És urgent implantar sistemes de depuració a tots els conjunts de cases que encara aboquen les seves aigües residuals al subsòl.
Una gran part dels fons de l'impost turístic de 2017 es destina a Menorca a projectes relacionats amb l'aigua. És una passa que pot tenir efectes positius. Ara hem d'anar canviant la cultura de l'aigua, ajudar en les solucions i deixar de tirar pilotes fora.
