Setmana de romiatge per les escoletes de Maó amb l'objectiu de conèixer quina ens sembla millor per portar la nostra filla. Un pare amb qui coincidim diverses vegades ho bateja com la setmana del World Tour d'Escoletes. En general, les instal·lacions que veiem son magnífiques i fins i tot la que visitem de Sant Climent, em sembla transportar-me a un país més aviat nòrdic. Quan amb les coses s'hi posen els cinc sentits i tots els recursos disponibles, s'hi coneix i tornes a creure amb l'administració pública.
Aquest passeig pel món de Gulliver té un punt d'emotiu, pensant que en el seu moment, els teus pares ho van fer per tu. La conclusió a la que arribo és que més que un centre educatiu, estic escollint un hotel de dia per aquests primers anys de vida reglada, que li han de servir per socialitzar-se i familiaritzar-se amb les coses del dia a dia. El dubte sorgeix si realment valdrà la pena fer aquest pas o és millor portar aquest seguiment des de casa. L'argument del nen malalt la majoria de l'any ha fet forat a les consciències dels pares primerencs i si els horaris de feina ho permeten, no sembla mala idea muntar l'escoleta a la llar. El que si que percebo és un sentiment d'orgull molt pujat de les professionals que ens atenen quan miren de traslladar-nos les bondats del seu centre, i això vol dir que estic davant d'un col·lectiu que està molt satisfet del que fa i del que té. No és fàcil de trobar aquesta defensa tant unànime.
