La cacofonia s'ha posat de nou en marxa. Com ja va passar el 2011, s'estan estructurant missatges per insistir en que, aquelles problemàtiques que són compartides amb molts altres territoris, a Menorca són culpa de la protecció territorial.
Aquesta illa és un pastís que fa gana per l'economia especulativa, sobretot en la part de sòl rústic. Els que busquen ingressos ràpids es senten molt atrets per poder comprar, construir i vendre en el camp menorquí. Els guanys en cada operació d'aquest estil són, sense exageració, de milions d'euros. I ara hi ha dues qüestions claus en aquest tema: la revisió ja iniciada del Pla Territorial i les eleccions de l'any pròxim.
Preparem-nos, perquè Menorca serà prest el territori de tots els mals. Recordem el mantra que es repetia en 2011, quan la crisi de 2008 es feina sentir amb força i hi havia una col·lecció de països europeus a punt de l'enfonsament econòmic. En aquells moments a Menorca es generaven sistemàticament titulars apuntant que la crisi menorquina era deguda a la protecció territorial.
Fa molts anys que els joves formats i preparats de tota Espanya han de marxar a l'estranger a cercar feina, perquè el govern central ha tancat els pressupostos per la recerca, el desenvolupament i la innovació (han baixat un 40 per cent respecte a fa 10 anys). Idò ens diran que els joves de Menorca han de marxar perquè aquí ho tenim tot protegit.
Un dels sectors que pot generar llocs de feina i contribuir a millorar el món és el de les energies renovables, que actua com a motor a altres indrets del món. Però dels Pirineus cap a avall ho van aturar després que una gran inversió s'estàs dirigint cap aquest canvi tan desitjable. Haurem d'esperar que les sentències internacionals ens carreguin de sancions (que pagarem entre tots) per recuperar el seny energètic. A Menorca ens diran que està aturat perquè no deixam fer res enlloc.
Tota la península s'ha convertit en un espai on la gent jove té poques oportunitats de treball que no passin per fer de cambrers (amb tots els respectes cap una professió que hi ha de ser). Aquí ens diuen que ens passa degut al model que ha agafat Menorca.
És un missatge que pot semblar estantís, però que en altres ocasions ha donat resultats pràctics. Es tracta d'enfrontar medi ambient i economia, una disjuntiva que les societats més avançades ja han superat, fins el punt de convertir el medi ambient en la punta de la seva economia. Però aquí estem uns escalons per davall.
Aquí encara hi ha un sector que accepta l'ecologisme amb la condició que només parli de pardalets i floretes. Però si opines de conservar els ecosistemes o els processos ecològics essencials (bàsics per a conservar els pardalets i les floretes) llavors ja fas política.
Donem per suposat que les persones tenim grans possibilitats de condicionar els espais. Allò que no tanta gent sap és que l'espai també ens fa a nosaltres. I haver aconseguit sostreure el sòl rústic de la urbanització progressiva que pateixen altres indrets propers, fa que Menorca sigui diferent i que la gent que viu a l'illa també sigui diferent.
Haver sabut conservar els valors del camp menorquí ha posat aquest tros de terra al mapa mental de molta gent. Malgrat les crítiques locals que són corretja de transmissió d'altres interessos més amagats, la veritat és que aquesta manera de gestionar el territori ha rebut premis estatals i internacionals, i ha marcat un camí que molta altra gent ara segueix.
Queda molt per avançar en matèria d'aigua, d'energia, de residus, de massificació, de generar nous jaciments de feina no consumidors de territori, de recuperar gent preparada que ha hagut de sortir de l'illa, de diversificar l'economia més enllà del turisme. Qüestions complexes que requereixen fugir dels reduccionismes del tot o res, que banalitzen -molt intencionadament- el debat.
Menorca té encara un excés de terrenys programats per fer créixer les urbanitzacions existents, ve registrant un increment de places turístiques a gran ritme que carreguen sobretot la temporada alta. Davant aquells que consideren escassos els terrenys i els allotjaments disponibles, les dades mostren una realitat contrastada i fan bona la frase d'un recent conferenciant quan deia que existeix una escassetat psicològica.
El futur -i el present immediat- passa per fer que el medi ambient i la qualitat de vida siguin eixos centrals en l'economia. I aquesta illa té l'oportunitat de fer-ho.
