Ara bé, la prohibició de fumar al cotxe si hi ha menors dins, anunciada pel Govern, sembla una ocurrència floral, fum normatiu per fer quelcom al respecte i ser progre. Tres motius. Primer, aborda només una part del tema. Entrar a fons en la protecció dels menors contra el fum suposaria prohibir la nicotina a les cases amb fillets o a les dones embarassades (quin mal d'ulls!) El temps que un petit passa al cotxe és relatiu. Entrar en la privacitat és relliscós. L'única alternativa seria prohibir fumar urbi et orbi. No és procedent.
Segon, no és aplicable. Com les deposicions dels cans, els passos zebra ignorats o els amics d'un cunyat sense factura, les sancions imposades sobre el total d'infraccions comeses són un percentatge ridícul. Queden a expenses del civisme més que del control policial. Els agents no donen per fer complir tanta llei.
Tercer, per què només el fum? La prohibició de tot el que no és saludable obre un camp infinit de possibilitats. El Govern podria prohibir l'abús de fantas o frits congelats, el sedentarisme infantil per vessa adulta, l'ús impacient dels medicaments, o modes d'avantguarda snob.
I si xerram de salut mental? La cosa es desborda. Es podrien prohibir els programes televisius de petits genis, la deixadesa familiar envers els deures, certes propostes artístiques infantils amb excés de sucre, els lamentables espectacles dels pares de potencials (creuen ells) messis, alguns noms, la delegació excessiva de funcions paternals, les converses davant fillets amb expressions pròpies d'un piscolabis etílic entre Trum, Torrente i Rafael Hernando, o les recurrents desqualificacions xenòfobes i masclistes, que proliferen precisament entre conductors de cotxes en què hi ha infants.
