Dia d'eleccions a Catalunya. Hauríem d'estar matant al gall i alimentant la tia Pepa però hem hagut de muntar el pessebre amb l'Albiol, l'Arrimadas, el Domènech, l'Iceta, el Puigdemont i la Rovira.
Els Pastorets seguim dins la boira i fa l'efecte que hi estarem estona. Impossible fer un pronòstic per avui i més difícil encara, pensar en majories resultants que puguin resoldre l'atzucac del Parlament.
L'exconseller Antoni Castells ens deia dilluns a la trobada amb el Cercle d'Economia que veia un nus difícil de desfer, malgrat la crida a les urnes. Castells ens va il·luminar amb reflexions en veu alta per emmarcar com per exemple, que un dels orígens del problema és que les persones que prenen decisions, no les hem escollit i les persones que escollim, no poden decidir. Gran veritat generadora de desafecció i corrents nacionalistes en tots els sentits. O globalització, o democràcia o sobirania nacional però tot no pot ser.
Com a federalista europeu convençut, el Doctor Castells ja ha llençat la tovallola en aconseguir l'Espanya federal que només ha fet que articular com a un únic destí de sortida i arribades, Madrid. Un altre de les frases memorables del convidat va venir referit a la Carta Magna: No s'ha volgut canviar la Constitució en tots aquests anys i ara, es veuran obligats a canviar de Constitució.
Una altra reflexió sucosa de la sobretaula va fer referència a la batalla perduda dels catalans després de 150 anys infructuosos d'intentar canviar Espanya o aconseguir més autogovern: la recepta màgica també fracassada des de la Meseta sempre ha estat la mateixa: volver a españolizar a los catalanes (=155). Que bons que son els polítics quan han deixat la disciplina política.
