Redecorar, canviar l'estètica d'una casa, la distribució, destinar a la cuina metres del saló. Enrajolar el pati, pintar la façana, alternar el material de les finestres. Tot açò és positiu per no caure en la rutina, a més cada un ho pot fer en funció del seu gust, personalitat, opcions (a vegades és car) i necessitats del moment.
Però ningú, de sobte, canvia els fonaments de la casa, qüestiona la seva situació al carrer, l'estructura. Ningú dedica un diumenge que plou a redissenyar tota la teulada, les canalitzacions principals d'aigua o el quadre elèctric. És poc probable que algú, per un canvi de tendència, gust o caprici, retiri una biga o canviï de lloc una façana.
Si un vol redistribuir espais, té clar que amb certes parets sí que pot jugar, però que les mestres no tenen marge de maniobra. Després, si vol, hi penjarà un quadre o un souvenir africà.
Sobre la forma del sofà, el color de les persianes, la tela de les cortines, les plantes del jardí, fogons de gres o granit, ningú considera que s'hagi de sotmetre a regles, a criteris tècnics. Fins i tot se'n pot prescindir. Sobre aquests elements tothom es declara sobirà segons voluntat i gust. Fins i tot un pot emprar una tovallola com a estora. Per què no? Si un vol i li agrada...
Dels materials de les columnes que aguanten el pes de la casa, de la profunditat dels fonaments, l'evacuació de fecals, tothom té clar que ho ha de deixar en mans dels experts i que és necessari ser escrupolós, correcte, perquè no ens caigui la llar damunt. Hi ha límits. Poca broma. Hi han de ser i com toca. És llei.
Tractar una de les dues llengües oficials a Balears com una biga i l'altra com una cortina, és una diglòssia aberrant i discriminatòria, per molt que un juri i perjuri que ell les seves cortines les estima molt, sempre n'ha tingut a casa i té amics que en fabriquen. Per altra banda, qualsevol llengua és una biga per a qui en realitat la té com a seva i l'aprecia tant o més que qualsevol altra. Ni la qüestiona dia i nit ni la canvia al seu gust i criteri.
